UNA SENYORA DE L'ESCENA CATALANA

Rosa Novell Clausells (Barcelona, 1953 - ibídem, 27 de febrero de 2015) fue una actriz de teatro y escenógrafa española, hermana del actor y periodista Queco Novell.

Biografía

Debutó en el teatro en 1974 con "Les Troianes", trabajando en numerosas obras desde entonces como "La Senyora Florentina i el seu amor Homer" (1995) de Sándor Márai, "La noche de Molly Bloom" (2000), "Coriolano" (2002) de Shakespeare, "Zona zero (2003)", "Fi de partida" (2005), "Vells temps" (2006) y "Mòbil" (2007). Tamén participó en filmes y series de televisión, como Nissaga de poder o El cor de la ciutat.

Premios

• Premio Nacional de Interpretación en 1988.
• Creu de Sant Jordi en 2007.
• Butaca a la trayectoria en 2014.

Rosa Novell i Clausells (Barcelona, 1953 - Barcelona, 27 de febrer de 2015) va ser una actriu i directora escènica catalana. Era la germana del periodista i actor Queco Novell i dona de l'escriptor Eduardo Mendoza.

Carrera professional

Va debutar en el teatre el 1974 amb la seva interpretació a Les Troianes, d'Eurípides. Des d'aleshores ha treballat en nombrosos muntatges d'obres de grans autors nacionals i internacionals, i la seva tasca d'interpretació i direcció ha estat àmpliament reconeguda pel públic i la crítica, com El balcó (1980) de Jean Genet, Al vostre gust (1984) de William Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda (1988) de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider (1989) de Sergi Belbel o Restauració (1990) d'Eduard Mendoza.

L'any 1988 va rebre el Premi Nacional d'Interpretació, l'any 1989 el Premi Margarida Xirgu i el 1995 el Premi de la Crítica pel seu paper a La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda. També ha treballat com a actriu a Memorias de Adriano (1998), de Marguerite Yourcenar, Plaça dels Herois, de Thomas Bernhard (2000) o La noche de Molly Bloom (2000), monòleg dramatitzat per José Sanchis Sinisterra a partir del final de l'Ulisses de James Joyce.

Com a directora cal destacar el muntatge Maria Rosa (1997) d'Àngel Guimerà, Olga sola, de Joan Brossa, premi de direcció de la Crítica el 1998, i Les dones sàvies, de Molière, Un'anima chiamata Puccini o Il Teatro alla Moda de B. Marcello (1999), Greus qüestions (2004), d'Eduard Mendoza, i Fi de partida (2005), de Samuel Beckett. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L'octubre de 2014 va reaparèixer sobre els escenaris després de quedar-se cega per culpa del càncer que patia i que finalment no va poder superar. La seva mort es va anunciar el 27 de febrer de 2015.