dijous, 4 de gener del 2018

INFO TRIMESTRAL CENTROS CÍVICOS DE BARCELONA Y ALREDEDORES





CENTRES CÍVICS DE LA PROVINCIA DE BARCELONA







DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

NOTA IMPORTANT: Les dades són des de Pl. Catalunya per les indicacions de Barcelona. Des d’un altre punt de la ciutat consultar la web de TMB

C. CULTURAL BELLVITGE
Pl. Cultura, 1 Ent.  Telf. 93.264.15.66
Horari: Dilluns a Divendres. 16 a 22 h. Dissabte i Diumenge segons programació
Castelldefels: L95 parada Av. Gran Via-Miguel Hernández i enllaç amb LH2 parada Santa Eulàlia-Angel Guimerà, caminar fins centre aprox. 5 minuts.  
Barcelona: L1 sortida Sta. Eulàlia i caminar uns 13 minuts fins centre.

C. CULT. COLLBLANC-LA TORRASSA
E-mail. ccct@l-h.cat
Mare de Deu dels Desamparats, 87  Telf. 93.447.03.61
Horari: Dilluns a Divendres 9 a 14 i 16 a 22 h. Dissabte i Diumenge segons programació
Castelldefels: L97 parada Mª Cristina (L3) i enllaç amb L12 (Av. Carles III-Mª Cristina) parada Mas-Progrés i caminar 3 minuts.
Barcelona: L1 sortida Torrassa i caminar centre aprox. uns 8 minuts.

C. CULT. LA BÓBILA
Web. labobila.cat.
Pl. Bóbila, 1  Telf.  93.480.71.82
Horari: Dilluns a Divendres 9 a 14 i 16 a 22 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Estació de Sants i transbord L5 sortida Can Vidalet, caminar 2 minuts fins al centre .
Barcelona: L5 metro sortida Can Vidalet, caminar durant 2 minuts fins el centre.

C. CULT. SANFELIU
Emigrant, 27  Telf. 93.338.64.71
Horari: Dilluns a Divendres 16 a 22 h.
Castelldefels: L97 parada Av. Santa Creu-Salamanca i enllaç amb L85 parada Miralta-Via Enllaç, i caminar 1 minut.
Barcelona: Metro L1 fins Plaça de Sants i enllaç amb L5 sortida Can Boixeres caminar 3 minuts.

C. CULT. SANT JOSEP
Av. Isabel la Catòlica, 32  Telf. 93.337.06.12
Horari: Dilluns a Divendres de 16 a 22 h.
Castelldefels: L95 fins Pl. Espanya enllaç L1 sortida Rbla. Just Oliveres, caminar 5 minuts. L97 parada Car. Santa Creu-Salamanca transbord L85 parada Av. Josep Tarradellas-Isabel la Catòlica, caminar 2 minuts.
Barcelona: Metro L1 sortida Rbla. Just Oliveres i caminar 5 min.

C. CULT. SANTA EULÀLIA
Santa Eulàlia, 60 (però s’entra i està en front entrada pati interior dels nums 72-74/82). Telf. 93.298.85.88
Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 13 i 16 a 21’30 h.
Castelldefels: L96 o L97 parada Car. Santa Creu-Salamanca transbord a L82 parada Santa Eulàlia-Jacint Verdaguer, està al davant mateix parada el centre.
Barcelona: Metro L1 sortida Santa Eulàlia, sortir per la Torrassa i baixar  per Jacint Verdaguer fins el centre.

C. CULT. METROPOLITÀ-SANTA TECLA
Web. l-h.cat/ccteclasala.
Av. Josep Tarradellas i Joan, 44  Telf. 93.338.57.71
Horari: Dilluns tancat.  Dimarts a Dissabte de 11 a 14 i 17 a 20 h. Diumenge de 11 a 14 h.
Observacions: L’entrada es lliure. Aquest centre es multicultural: CENTRE ART TECLA SALA. Web. teclasala.net. E-mail. expoteclasala@l-h.cat. BIBLIOTECA CENTRAL. Web. l-h.cat/biblioteques. E-mail. biblioteclasala@l-h.cat. TPK ARTS PLÀSTIQUES. Web. tpkonline.com. E-mail. tpkonline@tpkonline.com.  FUNDACIÓ ARRANZ BRAVO. Web. fundacioarranzbravo.cat.
Castelldefels: L97 parada Maria Cristina i transbord L12 (Diagonal-Carles III) parada Rosalía de Castro-Josep Tarradellas, en deixa al mateix centre.
Barcelona: L1 sortida Torrassa i caminar 4 minuts.

CASAL CIVIC GORNAL
Centre depenent de la Generalitat
Av. Carmen Amaya, 2  Telf. 93.263.30.29
Horari: Dilluns a Divendres 8’30 a 21’30 h.
Castelldefels: L95 parada Gran Via-Miquel Hernández i caminar 5 minuts. L96 o L97 parada Car. Santa Creu-Rambla de Lluch transbord L81 parada Gran Via-Miquel Hernández i caminar 5 minuts.
Barcelona: L1 sortida Espanya i transbord a FGC línia L8 sortida Gornal, caminar 4 min.

AUDITORI BARRADAS
Web. auditoribarradas.cat.
Rb. Just Oliveres, 36  Telf.  93.337.79.62-72.97
Castelldefels: L95 parada Pl. Espanya enllaç metro L1 sortida Rbla. Just Oliveres, caminar 2 minuts.
Barcelona: L1 sortida Rbla. Just Oliveres i caminar 2 minuts.

CENTRE MUNICIPAL LA FLORIDA. ANA DIAZ RICO
Pl. Blocs de la Florida, 15 b.  Telf. 93.437.20.81
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 parada Espanya, enllaç L1 sortida Florida: el centre és allà mateix.
Barcelona: L1 sortida Florida i allà mateix està el centre.






DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

Cornellà té tres equipaments escènics.

AUDITORI DE CORNELLÀ
Albert Einstein, 51  Telf. 93.474.02.02
Web. auditoricornellà.com
Castelldefels: L94 o L95 parada Plaça Espanya i FGC línia R5 sortida Almeda i caminar 8 minuts.
Barcelona: Metro L1 sortida Av. Carrilet enllaç FGC línia 8 parada Almeda i caminar 8 minuts.

ORFEÓ CATALONIA
Torres i Bages, 62  Telf. 93.376.55.02
Castelldefels: L97 o L96 parada Santa Creu-Salamanca enllaç L85 parada Carretera d’Esplugues-Plaça del Sol caminar 3 minuts.
Barcelona:  Metro L3 sortides Maria Cristina/Palau Reial enllaç Trambaix línia T2 parada El Pedró, caminar 4 minuts. 

SALA RAMON ROMAGOSA
C. Patronat Cultural i Recreatiu
Mossen Jacint Verdaguer, 52  Telf. 93.377.02.29
Web. pcr.cat/salateatre.phq.
E-mail. info@pcr.cat
Castelldefels: L96 o L97 parada Sta. Creu-Rbla. Lluch enllaç L82 parada Rubió i Ors-Sant Isidre caminar 2 minuts. 
Barcelona: Metro L1 Av. Carrilet – FGC línia L8 sortida Cornellà Riera caminar 4 minuts. 
                                                    
I centres culturals.

JOAN N. GARCIA-NIETO
CC de La Gavarra
Mossèn Andreu, 15  Telf. 93.376.20.11
Castelldefels: L97 Carretera Santa Creu-Salamanca enllaç L85 parada Carretera d’Esplugues-La Miranda caminar 8 minuts. 
Barcelona: Bus 67 parada Avda. del Parc-Plaça Catalunya caminar 2 minuts. 

CC SANT IDELFONS
Gerdera s/n  Telf. 93.375.38.53
Castelldefels:  L96 Torres i Bages-Estació FGC Sant Boi enllaç amb L75 parada Pl. Esglèsia i enllaçar amb Metro L5 entrada Cornellà Centre, baixar a Sant Idelfons i caminar 6 minuts.
Barcelona: Metro L1 ó FGC (sortides Pl. Sants/Provença) i enllaç amb L5 sortida Sant Idelfons caminar 6 minuts. 

SOCIETAT CORAL LA UNIÓ
Masia Can Tirel (Parc de Can Corts)  Telf. 618. (619). 412.413
Web. launiodcornella.com
Castelldefels: L97 o L96 parada Car. Santa Creu-Salamanca enllaç L85 parada Car. Esplugues-Catalunya caminar 6 minuts. 
Barcelona: Metro L1 enllaç L5 sortida Gavarra, caminar 3 minuts. 

CC DEL PARC ESPORTIU LLOBREGAT
Avda. del Baix Llobregat s/n   Telf.  93.475.35.77
Web.  parcesportiullobregat.com
Castelldefels: L96/L97 parada Car. Santa Creu-Rbla. Lluch enllaç amb L82 baixar a Rubió i Ors-Verge de Montserrat, caminar 5 minuts.
Barcelona: Metro L1 enllaç amb FGC (Pça. Espanya) línia 8 (Av. Carrilet) o R5 sortida Cornellà Riera caminar 4 minuts.









DE SANTA COLOMA DE GRAMANET

CC LA COLINA
E-mail. cclacolina@badalona.cat                                          
Pl. Rafael Campelans, s/n. Telf. 93.383.39.08
Horari: Dilluns a divendres 16’30 a 21’30 h. dissabtes de 16 a 20 h.
Castelldefels: Renfe R2 parada Clot-Aragó, enllaç L1 sortida Fondo, caminar 7 minuts.
Barcelona: L1 sortida Fondo i caminar 7 minuts.

CC CAN FRANQUESA
Menorca s/n  Telfs.  93.392.02.90/70.08
Horari: Dilluns a divendres de 17 a 21 h,
Castelldefels: L97 parada Diagonal enllaç L3 parades Espanya/Catalunya, enllaç L1 sortida Santa Coloma caminar 1 minut a Pl. Vila, transbord B30 parada Còrdova-Formentera caminar 5 minuts.
Barcelona: L1 Santa Coloma i seguir el camí anterior...

CC CAN MARINER
Milà i Fontanals, 14-16  Telf. 93.466.32.87
Horari: Dilluns a divendres de 17 a 21 h.
Castelldefels: L97 enllaç amb L3 sortides Espanya/Catalunya transbord L1 sortida Santa Coloma, caminar 7 minuts.
Barcelona: L1 Santa Coloma caminar 7 minuts.

CC ELS PINS EN EL BARRIO DEL RAVAL
Pirineus, 2-6   Telf. 93.466.39.40
Horari: dilluns a divendres de 17 a 21 h.
Castelldefels: L97-L3-L1 sortida Sagrera, enllaç L9/L10 sortida Santa Rosa caminar 5 minuts/Llefià caminar 8 minuts.
Barcelona: L1 Sagrera enllaç L9 sortida Santa Rosa caminar 5 minuts o L10 sortida Llefià caminar 8 minuts.

CC DEL FONDO
Wagner, 19  Telf. 93.462.40.67
Horari: dilluns a divendres de 17 a 21 h.
Castelldefels: L97 Metros L3 i L1 a Espanya. L95 enllaç L1 sortida Fondo caminar 3 minuts
Barcelona: L1 Fondo caminar 3 minuts
                                                                                         

CC LLATÍ
Nàpols, 41 Telf.  93.391.75.21/99.97
Horari: dilluns a divendres de 17 a 21 h.
Castelldefels: L97, enllaç amb Metro L3 i L1 sortida Fondo, caminar 4 minuts. L95 enllaç amb L1 sortida Fondo caminar 4 minuts.
Barcelona: L1 sortida Fondo caminar 4 minuts.

CC RAVAL
Monturiol, 20  Telf. 93.462.40.68
Horari: dilluns a divendres de 17 a 21 h.
Castelldefels: L97 enllaços metro L3-L1 parada Sagrera, enllaç L9 sortida Can Peixauet, caminar 3 minuts.
Barcelona: L1 sortida Sagrera, enllaç L9 sortida Can Peixauet i caminar 3 minuts.           

CC DEL RIU EN EL BARRI RIU NORD
Lluis Companys, 9  Telf. 93.385.03.79
Horari: dilluns a divendres de 8/14 i 16/20 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 i L1. L95 enllaç L1 sortida Sta. Coloma, caminar 3 minuts
Barcelona: L1 Sta. Coloma, caminar 3 minuts.

CC SINGUERLIN
Av. Catalunya, 41  Telfs. 93.391.71.10-72.61
Horari: dilluns a divendres de 17a 21 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3, L1 i L9. L95 enllaç L1 i L9, sortida Sagrera i Singuerlin. Caminar 1 minut.
Barcelona: L1 parada Sagrera enllaç L9 sortida Singuerlin, caminar 1 minut.

Portal per a saber entitats: http: lxn.grame.net/index.php?id=66






DE BADALONA

CC DALT LA VILA
Germà Bernabé, 1-7   Telf. 93.384.44.44
Horari: dilluns a divendres 16’30 a 21’30 h. Dissabtes 17 a 21 h.
Castelldefels: L97 o L95/L94 enllaç L3 Paral·lel enllaç amb L2 sortida Badalona-Pompeu Fabra, caminar 5 minuts.
Barcelona: L2 Universitat (o des de la parada més propera al vostre domicili) sortida Badalona-Pompeu i Fabra, caminar 5 minuts.

C. CULTURAL TRADICIONAL CAN CANYALS
Pompeu i Fabra s/n.   Telf. 93.464.18.57
Horari: dilluns a divendres de 16 a 22 h.  Dissabte de 16 a 20 h.
Castelldefels: L97, L94 o L95 enllaç L3 parada Paral·lel, L2 sortida Badalona-Pompeu Fabra i caminar fins el centre.
Barcelona: L2 Universitat, sortida Badalona-Pompeu Fabra i caminar fins el centre.

CC CAN CABANYES
Rbla. Sant Joan, 59-77  Telf. 93.460.72.55
Horari: dilluns a divendres de 16’30 a 21’30. Dissabte de 16 a 20 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Paral·lel, enllaç L2 sortida Pep Ventura, caminar 9 minuts
Barcelona: L2 Universitat sortida Pep Ventura caminar 9 minuts.

CC MORERA
Avda. Bac de Roda, 42-48  Telf. 93.395.44.57
Horari: dilluns a divendres de 16’30 a 21’30 h. Dissabte 16 a 20 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Paral·lel enllaç L2, sortida Badalona-Pompeu Fabra caminar 3 minuts.
Barcelona: L2 Universitat sortida Badalona-Pompeu Fabra caminar 3 minuts


CC LA SALUT
Av. Marqués de Sant Morí (cantonada Quevedo)  Telf. 93.387.02.47
Horari: Dilluns a Divendres de 16’30 a 21’30 h. Dissabte de 16 a 20 h.
Castelldefels: L97 Car. Esplugues-Rbla. Lluch enllaç L80 parada Pl. Espanya, enllaç L1 parada La Sagrera transbord a L10 parada La Salut. Caminar 1 minut.
Barcelona: L1 parada La Sagrera transbord a L10 sortida La Salut, caminar 1 minut.

CC TORRE MENA                                                               
Pl. Trafalgar, s/n.  Telf. 93.399.03.11
Horari: Dilluns a divendres de  16’30 a 21’30. Dissabte de 16 a 20 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Paral·lel transbord L2 sortida Artigues-Sant Adrià, caminar 7 minuts.
Barcelona: L2 Universitat  ....

CASAL DE LA SOLIDARITAT DE BADALONA. CAN PEPUS
Francesc Macià, 104  Telf. 93.460.83.63
Horari: Dilluns a Divendres de 16’30 a 21’30 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Paral·lel transbord a L2 sortida Pep Ventura caminar 2 minuts. L95 enllaç L2 Universitat ...
Barcelona: L2 Universitat sortida Pep Ventura i cam 2 minuts.







DE SANT BOI DE LLOBREGAT

CC SANT BOI LLOBREGAT. CAMPS BLANCS
Pl. Estadi, s/n.  Telf. 93.652.33.89
Castelldefels: L96 parada Francesc Macià enllaç L70 Rda. San Ramón-Victoria caminar 1 minut (Fundació Mindanao (?)).
Barcelona: L94 baixar a Pl. Espanya i enllaç L70 parada Sant Ramón-Victoria, caminar 1 minut.






DEL PRAT DE LLOBREGAT

CC SANT JORDI. RIBERA BAIXA
Web. ccriberabaixa.cat
Dolores Ibárruri, 45 Telf. 93.374.15.80
Castelldefels:  L95 parada Car. de L’Alaio-Estació de Rodalies caminar 14 minuts.
Barcelona: 165 Pl. Espanya-FGC parada Riu Llobregat-Riu Tuna caminar 6 minuts.

CC JARDINS DE LA PAU
Web. ccjardinspau.org
Jardins de la Pau, s/n.  Telf. 93.478.21.41
Castelldefels: L95 parada Avda. Castelldefels-Mas Blau enllaç PR1 parada Lleida-Car. de La Buñola, caminar 2 minuts fins el centre
Barcelona: 165 o el 9 (Campana) parada Coronel Sanfeliu-Tàrrega caminar 5 minuts.

CC PRAT DEL LLOBREGAT-DELTA DEL LLOBREGAT
Riu Llobregat, 94  Telf. 93.478.70.98
Castelldefels: L95 Av. Castelldefels-Mas Blau, caminar 7 minuts a c/. La Selva-Osona, enllaç 165 Riu Llobregat-Riu Xuquer i caminar 1 minut.
Barcelona: 165 parada Pl. Espanya fins Riu Llobregat-Riu Ebre caminar 2 minuts.


 

DE VILADECANS

ATRIUM VILADECANS
Web. atriumviladecans.com
Avda. Josep Tarradellas, 17  Telf. 93.659.41.60
Castelldefels: L96, L97, L99 parada Av. Generalitat-Agricultura caminar cap amunt 8 minuts.
Barcelona: Metro L3 sortida Maria Cristina enllaç L97 parada Av. Generalitat-Josep Tarradellas, caminar 8 minuts. 

CC ALBA-ROSA. FUNDACIÓ CIUTAT DE VILADECANS
Web. viladecans.net/xplai-viladecans.cat. E-mail. xplai@fundacionviladecans.org
C/. De la Antiga Riera, 8  Telf. 93.647.00.55
Castelldefels: L96, L97, L99 parada Av. Generalitat-Pl. Europa i caminar 1 minut.
Barcelona: L3 sortida Maria Cristina, enllaç L97 parada Car. de Barcelona-Rb de Modolell caminar 2 minuts.






DE GAVÀ

ESPAI MARAGALL/CC PER A LES ARTS ESCÈNIQUES
Web. espaimaragall.gava.cat
Passeig Maragall, 11   Telf. 93.263.66.90
Castelldefels: L96, L97, L99 parada Car. Sta. Creu-Car. C-234, caminar 7 minuts.
Barcelona: L80 a Pl. Espanya parada Avda. Joan Carles I-Joaquim Folguera, caminar 5 minuts. Mateixa parada L97. Enllaç Metro L3 sortida Maria Cristina.

CC L’ESPORTIU DE CAN ESPINÓS
Web. gavaciutat.es
Principal, 28   Telf. 93.662.52.45
Castelldefels: L96,L9, L99 parada Car. Santa Creu-Rambla Lluch enllaç GA1 parada del Pou-Urb. Can Espinós, caminar 3 minuts.
Barcelona: L94 parada Avda. Europa-Premià enllaç GA1 parada Pou-Urb. Can Espinós, caminar 3 minuts.

CC GAVÀMAR
E-mail. esports@AJ-GAVA.net                                                                           
Tallinaires, 55  Telfs. 93.645.14.02/11.62
Castelldefels: L95 Av. Europa-Av. del Mar i caminar 5 minuts.
Barcelona: L95 parada Av. Europa-Blanes i cam 5 minuts.  L94 Autovia Castelldefels-Km. 185 i caminar 2 minuts.







DE CASTELLDEFELS

CC CAN ROCA (ANTIGA BIBLIOTECA-BARRI CAN ROCA) Ara és un centre per a jugar jocs taula
Web. castelldefels.org
Dr. Trueta, 53  Telf. 93.665.11.50
Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 13 h. i 15’30 a 20 h. dissabte de 10 a 13 h.
Castelldefels: El CF1 té la parada al costat del centre.
Barcelona: Metro L3 sortida Maria Cristina, enllaç L97 parada Santiago Rusiñol-Pintor Serra Santa, cam 6 mn.

BIBLIOTECA CENTRAL RAMON FERNANDEZ JURADO. ESPAI MARGARIDA XIRGU
Web. castelldefels.org/biblioteca. E-mail. b.castelldefels.c@diba.cat i biblioteca@castelldefels.org
Bisbe Urquinaona, 19-21  Tel. 93.636.96.97
Castelldefels: L95, L96, L97 parada Bisbe Urquinaona-Tomás Edison
Barcelona: Metro L3 enllaç L97 o L95 parada Bisbe Urquinaona-Tomás Edison

CC FREDERIC MOMPOU. ASSOCIACIÓ GENT GRAN. ASSOCIACIÓ RAFAEL CASANOVA
Pl. Joan XXIII, 10  Telf.  93.636.41.44
Castelldefels: L95, L96, L97 parada Pl. Joan XXIII
Barcelona: Metro L3 sortida Maria Cristina enllaç L97, o L95 parada Bisbe Urquinaona-Dr. Marañón

ASSOCIACIÓ MUSICAL DE CASTELLDEFELS
Dr. Fleming, 48  3º i Av. Lluis Companys, 6
Castelldefels: L95, L96, L97 parada Dr. Ferran-Arcadi Balaguer caminar 4 minuts (Fleming).
Parada Santiago Rusiñol-Avda. 1er de Maig, caminar 5 minuts (Companys)
Barcelona: L3 sortida Maria Cristina L97 o L95 parada Dr. Ferran-Arcadi Balaguer cam. 4 minuts (Fleming). L3 sortida Maria Cristina enllaç L97 o L95  parada Santiago Rusiñol-Av. 1er de Maig caminar 5 minuts (Companys)






SANT FELIU DE LLOBREGAT

CC LES TOVALLOLES
Web. Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat
Riera de la Salut, 007 Telf. 93.685.80.27
Castelldefels: Des de parada de la Iglesia Santa Maria el L97 fins Diagonal-Parc de Cervantes i fer transbord per a agafar el L51 fins la parada de Rambla Marquesa Castellvell-Riera Salut.
Barcelona: Agafar a Buenos Aires-Avda. Sarrià el L51 fins la parada de Rambla Marquesa Castellvell-Riera Salut.






SANT JUST DESVERN


Castelldefels y Barcelona consultar Google Maps









SANT JOAN DESPÍ


Castelldefels y Barcelona consultar Google Maps 






ESPLUGUES DE LLOBREGAT



Castelldefels y Barcelona consultar Google Maps



     
CENTRES CÍVICS DE BARCELONA CIUTAT








DISTRICTE SANTS-MONTJUIC

CC CASA DEL RELLOTGE                                                 
Web. bcn.cat/cccasadelrellotge
Pg. Zona Franca, 116  Telf. 93.432.24.89
Horari: dilluns a divendres de 10 a 14 i de 16 a 21’30 h.
Castelldefels: L97 parada Car. Santa Creu-Rbla. Lluch, transbord a L80 parada Idelfons Cerdà-Gran Via, caminar 13 minuts.
Barcelona: Des de Pl. Espanya FGC sortida Idelfons Cerdà i caminar 13 minuts, o Bus 9 parada Pg. Zona Franca-Grup habitatges SEAT parada 43

CASINET D’HOSTAFRANC
Web. bcn.cat/casinetd’hostafrancs
Rector Triadó, 53  Telf. 93.423.04.40
Horari: dilluns a divendres de 9 a 14’30 i 16 a 22 h. dissabte 9’30 a 14’30 i 16’30 a 21’30 h. diumenge de 10 a 14’30 i 16’30 a 20 h.
Castelldefels: Renfe sortida Sants Estació i caminar uns 15 minuts. L97 enllaç L3 Tarragona i caminar 3 minuts.
Barcelona: Metro L1 sortida Hostafrancs, caminar uns 5/10 minuts.

CC COTXERES DE SANTS                                                  
Web.cotxeres.org.                                                                 
Sants, 79-83 Telf. 93.291.87.01                                              
Horari: dilluns a divendres de 9 a 14’30 i de 16 a 22 h. dissabte de 9’30 a 14’30 i de 16’30 a 21’30.
Castelldefels: Renfe sortida Estació de Sants i caminar fins el centre. L95 parada Pl. Espanya enllaç amb L1 sortida Plaça de Sants.
Barcelona: Metro L1 i L5 sortida Pl. de Sants

CC EL SORTIDOR
Web. bcn.cat/ccelsortidor
Pl. Sortidor, 12  Telf.  93.443.43.11
Horari: dilluns a divendres de 8 a 22 h. Dissabtes de 9 a 14 i de 16 a 21 h. Diumenges de 10 a 14 h.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Poble Sec
Barcelona: Metro L3 sortida Poble Sec. L2 sortida Paral·lel.

CC FONT DE LA GUATLLA
Web. bcn.cat/ccfontdelaguatlla
Rabí Ruben, 22-26 Telf. 93.424.85.06
Horari: dilluns a divendres de 1/9 a 31/7 de 9 a 13 i de 17 a 20 h. Mes d’agost tancat
Castelldefels: L95 parada Gran Via-Dorotea i caminar fins el centre.
Barcelona: Metro L1 o L3 sortida Espanya i caminar fins el centre.

CC LA CADENA
Web. bcn.cat/centreciviclacadena
Mare de Deu del Port, 397  Telf. 93.331.34.98
Horari: 1/9-27/3 i 2/4-31/7 dilluns de 8 a 12 h. i de 16 a 22’30 h.; dimarts de 18 a 22’30 h.; dimecres a divendres de 8 a 12 h. i de 18 a 22’30 h.; dijous                                                               des de 28/3 a 1/4 de 18 a 22 h. Agost tancat.
Castelldefels: L97 Car. Barcelona a Sta. Creu/Rbla. Lluch enllaç L80 parada Idelfons Cerdà, caminar 4 minuts. L95 parada Gran Via-Idelfons Cerdà caminar 4 minuts.
Barcelona: Metro L1 sortida Pl. Espanya enllaç FGC S33 Magòria-La Campana i caminar 6 minuts.

                                      





DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

CC BARCELONETA                                 
Web. bcn.cat/ccbarceloneta                                                    
Conreria, 1-9  Telf. 93.256.33.20
Horari: dilluns a divendres de 9 a 21 h. dissabte de 10 a 14 i 16 a 21 h.
Castelldefels: L97 o L94 enllaç L3 i L4 sortida Barceloneta.
Barcelona: Metro L4 sortida Barceloneta

CC CONVENT DE SANT AGUSTI
Web. bcn.cat/ccconventdesantagusti
E -mail. conventagustí@transit.es
Comerç, 36  Tel. 932.56.50.00
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. dissabte de 10 a 14 i de 16 a 21 h.
Castelldefels: Renfe sortida Arc de Triomf i caminar fins el centre que està abans d’arribar al Born pel carrer Comerç.
Barcelona: Bus H16 Parada Lluis Companys-Trafalgar. Metro L1 sortida Arc de Triomf

CC DRASSANES
Web. ccdrassanes.cat                                                          
 E-mail.informació@ccdrassanes.cat           
Nou de la Rambla, 43 Telf. 93.441.22.80
Horari: Dilluns a Divendres de 9 a 14’30 i 16 a 22 h. Dissabte de 10 a 14’30 i 16 a 22 h.
Castelldefels: L97 o L95 enllaç L3 sortida Liceu o Drassanes.
Barcelona: Metro L3 sortida Liceu o Drassanes o Bus: 14, 18, 20, 21,36, 38, 57, 59, 64 i 91

CC PATI LLIMONA
Web. bcn.cat/centrecívicpatillimona
E-mail.  ccpatillimona@patillimona.net
Regomir, 3  Telfs. 93.268.47.00/93.256.61.00
Horari: dilluns a divendres de 9 a 14 i 16 a 21 h. dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h.
Castelldefels: L97 o L95 enllaç metro L3 sortida Liceu o L4 sortida Jaume I. Està anant cap a Correus pel carrer Correu Vell
Barcelona: Metro L3 sortida Liceu o Drassanes. L4 Jaume I caminar fins al centre.

CASAL DE BARRI FOLCH I TORRES
Web. cbfolchitorres.cat
Reina Amalia, 31  Telf. 93.329.42.95
Horari: dilluns a divendres de 9 a 21 h.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç amb L3 i L2 sortida Paral·lel.
Barcelona: Metro L3 sortides Drassanes o Paral·lel. L2 sortida Paral·lel.






DISTRICTE DE SANT MARTÍ

CC BESÓS                                                                           
Web. ccbesos.org                                    
E-mail info@ccbesos.org                                                       
Rb. Prim, 87-89 Telf. 93.256.49.01                                        
Horari: Dilluns a Divendres de 8 a 22 h. dissabte de 10 a 14. Estiu tancat
Castelldefels: L95 parada final Rda. Universitat, enllaç amb 42 parada Gran Via-Metro Besós i caminar 6 minuts.
Barcelona: Metro L4 sortida Besós Mar. I varis autobusos el N6 (nocturn)

CC SANT MARTI DE PROVENÇALS
Web. bcn.cat/ccsantmartí                                                      
E-mail: ccsantmarti@bcn.cat                                                            
Selva de Mar, 215  Tel. 932.565.760
Horari: 25/9-28/4 de dilluns a dijous de 8 a 23 h. divendres de 8 a 24 h. Dissabte i diumenge de 9 a 14 i 16 a 21 h.
29/3, 1/4 i agost tancat.
2/4 a 1/7 hi ha l’horari habitual. Del 2 al 31/7  de dilluns a divendres de 8 a 22 h.
Castelldefels: L95 parada Pl. Universitat enllaç L2 sortida Bac de Roda, caminar 4 minuts
Barcelona: Metro L2 sortida Bac de Roda. Bus 42 parada Gran Via-Selva de Mar, caminar 6 minuts.

CC PARC SANDARU
Web. ccparcsandaru.cat                           
Buenaventura Muñoz, 21  Telf. 933.090.635
Horaris: De 3/9 a 29/7 Dilluns a divendres de 8 a 22 h., Dissabte de 10 a 14 h. De 1/8 a 2/9 tancat. Mirar dies especials que té aquest espai.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç amb L3 i L1 sortida Arc de Triomf (el centre queda darrera de l’Estació del Nord).
Barcelona: L1 sortida Arc de Triomf, queda darrera Estació del Nord

CC CAN FELIPA                                                                  
Web. cccanfelipa.cat
E-mail: S’està fent una web nova.
Pallars, 277 Telf. 932.56.38.40
Horari: Dilluns a Divendres de 8 a 22 h.  dissabte de 8’30 a 21’30 h. Diumenge tancat
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 i L4 sortida Poblenou
Barcelona: Metro L4 sortida Poblenou

CC LA FARINERA DEL CLOT
Web. farinera.org.
Gran Via, 837  Tel. 932.918.080
Horari: 1/10-30/6 dilluns a divendres de 8’30 a 24. Dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h.
1/7 a 31/7 dilluns. Dimecres i divendres de 9 a 24 h.  Dimarts i Dijous de 9’30 a 24 h. dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h. Agost tancat.
1/9 a 31/9 (excepte uns dies) horari mes juliol.
Castelldefels: L95 enllaç L1 Glories (està passada la plaça i la Meridiana). L97 enllaç bus 6 i 7, parada Glories
Barcelona: L1 sortida Glories. Qualsevol bus que passa per la Gran Via i que vagi fins Pl. Glories

ESPAI ANTONI MIRÓ PERIS
Web. bcn.cat/espaiantonimiroperis.
Pl. Carme Monturiol, 10 Tel. 93.450.70.13
Horari: dilluns, dimarts, dijous i divendres de 16’30 a 21 h, dimecres de 10’30 a 13’30 i 16’30 a 21 h. dissabte i diumenge tancat
Castelldefels: Renfe parada Clot-Aragó. L95 enllaç L1 sortida El Clot.
Barcelona: Metro L1 sortida El Clot. Consultar web TMB.






DISTRICTE DE L’EIXAMPLE

CC SAGRADA FAMÍLIA                                                     
Web. ccsagradafamilia.net                                                    
E-mail: info@ccsagradafamlia.net                         
Provença, 480 Tel. 93.450.89.17                                            
Mallorca, 425-433                                                                 
Horari: dilluns a Divendres de 9 a 21 h.  Dissabte de 10 a 14 i l6 a 20 h. Diumenge de 10 a 14 h.
Castelldefels: L95 parada Pl. Universitat enllaç L2 sortida Sagrada Familia. L97 enllaç amb L3 i L5 sortida Sagrada Familia
Barcelona: Metro L5 o L2 Sagrada Familia

CC GOLFERICHS
Web. golferichs.org
Gran Via, 491 Telf. 93.323.77.90
Horari: Dilluns a Divendres de 10 a 20. Dissabte de 10 a 14 h. Dissabtes mes de juliol  tancat.
Castelldefels: L95 parada Viladomat
Barcelona: Metro L1 sortida Rocafort
                                                                                                   
ATENEU FORT PIENC                                                        
Web. fortpienc.org 
E-mail.  fortpienc@fortpienc.org                                            
PL. Fort Pienc, 4-5 Tel. 93.232.78.27                                     
Horari:  Del 29/9 a 30/6 de Dilluns a Divendres de  9 a 22 h. Dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h.        
1/7 al 29/7 i 3/9 al 28/9 de Dilluns a divendres de 9 a 21 h.                      
Castelldefels: L95 parada Espanya enllaç L1 sortida Arc de Triomf. Caminar fins el centre. Amb Renfe parada Arc de Triomf (segons el tren parada Sants i enllaçar amb via num. 8 per anar a Arc de Triomf).
Barcelona: Metro L1 sortida Arc de Triomf  i Marina. Bus: 6, 7, 10, 42, 54 (te el final), H12.

CC CASA ELIZALDE
Web. casaelizalde.com
Valencia, 302 Tel. 93.488.05.90/18.39
Horari: dilluns a divendres de 10 a 14 i 16 a 21 h. dissabte de 10 a 14 h.
Castelldefels: L95 parada Pl. Universitat enllaç L2 sortida Passeig de Gràcia. L97 parada Diagonal L3 sortida Passeig de Gràcia i caminar fins centre
Barcelona: Metro L2, L3, L4 sortida Passeig de Gràcia o qualsevol bus que pugi per P. Gràcia o Roger de Llúria,

CC COTXERES BORRELL                                                  
Web. cotxeresborrell.net.                                                       
E-mail. informacio@cotxeresborrell.net                                 
Viladomat, 2  Tel. 933.24.83.50                                             
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. Dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h.    
Castelldefels: L95 parada Viladomat i baixar fins centre. L97 enllaç L3 sortida Poble Sec fins centre.                                   
Barcelona: Metro L2 sortida Sant Antoni i L3 sortida Poble Sec. Bus. 20, 24, 64, 57 i 157. Nit bus N0 i N6
     
URGELL-BIBLIOTECA TERESA PÀMIES
Web. curgell.cat
E-mail: info@curgell.cat
Urgell, 145  Tel. 93.453.64.80
Horari:  Des de 1/9 a 31/7 de Dilluns a Divendres de 9 a 21 h. Dissabte de 10 a 14 i 16 a 20 h. Obert Agost de Dilluns a Dijous de 9 a 14 i 16 a 21 h.
Castelldefels: L95 parada Urgell i caminar fins centre.
Barcelona: L1 sortida Urgell. Bus: 54, 64, 66, 59.







DISTRICTE DE LES CORTS

CC RIERA BLANCA                                                            
Web. ccrierablanca.com                                                        
E-mail: ccrierablanca@bcn.cat                    
Riera Blanca, 1-3 Telf. 93.448.04.99                                      
Horari: dilluns a divendres de 8 a 22 h. dissabte de 10 a 13 h.   .
Castelldefels: L96 parada Estació de Sant Boi caminar 2 minuts i enllaç R6 sortida Av. Carrilet, caminar 1 minut.     
Barcelona: Bus 50, D20. Metro L1 o L5 sortida Collblanc.

CC CAN DEU
Web. cccandeu.com
Pl. Concordia, 13 Telf. 934.10.10.07
Horari: dilluns a dissabte de 9 a 22 h. Diumenge de 10 a 14 h. Agost tancat
Castelldefels: L95 enllaç L3 sortida Les Corts. Amb N0 per a tornar de nit.
Barcelona: Metro L3 sortida Les Corts. Bus 59, 63, 54.

CC JOAN OLIVER-PERE QUART                                       
Web. ccperequart.com                                                           
 E-mail: perequart@clublleuresport.com                                  
Comandant Benitez, 6 Telf. 93.339.82.61
Horari: dilluns a divendres de 9 a 23 h. dissabte i diumenge de 10 a 14 h.
Castelldefels: L97 enllaç L3 sortida Les Corts caminar 8 minuts.
Barcelona: L3 sortida Les Corts caminar 8 minuts.

CC LES CORTS
Web. bcn.cat/cclescorts
Dolors Masferrer i Bosch,33-35 Telf. 932916462
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. dissabte de 9 a 14 i l6 a 22 h.
Castelldefels: L97 parada Diagonal-Av. Carles III caminar 5 minuts. L95 enllaç L3 sortida Les Corts caminar 4 minuts.
Barcelona: L3 sortida Les Corts caminar 4 minuts.                 
                                                                                             




DISTRICTE SANTS-SANT GERVASI
                                                                                         
CC CAN CASTELLÓ                                                           
Web. bcn.cat/cccancastello                       
E-mail: cciviccastello@esport3.org              
Castelló, 1-7 Telf. 93.241.78.74                                             
Horari: De 1/9 a 31/7 de Dilluns a Divendres de 9 a 21 h. Dissabte de 10 a 14 h. Dissabte tarda solament quan hi ha programació
Castelldefels: L95 parada Rda. Universitat enllaç a FGC  L6 sortida Muntaner i caminar 3 minuts. Barcelona: FGC L6 sortida Muntaner i caminar 3 minuts.                                                 

CASAL DE JOVES CASA SAGNIER
Web. bcn.cat/cccasasagnier
E-mail: informacio@casasagnier.net
Brusi, 51-61 Telf. 93.414.01.95
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. Dissabtes de 9 a 14 i l6 a 22 h.
Castelldefels: L95 enllaç FGC L6-L7 (Catalunya) sortida Sant Gervasi.
Barcelona: FGC L6-L7 Sant Gervasi. Bus 16, 17. L3 sortida Fontana i caminar centre.

CC L’ELÈCTRIC                                                                  
Web. cclelectric.com                                
E-mail: cclelectric@cclelectric.com               
Cª Vallvidrera-Les Planes Km. 6’5 Telf. 93.205.40.09
Horari: dilluns a divendres de 16 a 20’30 h. Dissabte i Diumenge tancat.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Catalunya. L95 enllaç FGC sortida Vallvidrera-Les Planes.   
Barcelona: FGC Línia Vallvidrera-Les Planes.      
                                                                                             
CC SARRIÀ      
Web. bcn.cat/ccsarria
E-mail: ccsarria@qsl.cat
Eduardo Conde, 22-42  Telf. 93.256.23.20
Horari: Dilluns a divendres de 9 a 22 h. Dissabte de 10 a 22 h.
Castelldefels: L97 final línia i cam. 14 min. L95 enllaç L3 Maria Cristina i cam 14 min.
Barcelona: FGC L6 sortida Reina Elisenda caminar 7 minuts. Bus 34 parada Avda. V. J. Foix-Caponata caminar 1 minut.                                                               
                                                                                             
CC VALLVIDRERA-VAZQUEZ MONTALBÁN                        
Web. ccvazquezmontalban.com
Reis Catòlics, 16-34 Telf. 93.406.90.53                                                       
Horari: dilluns, dijous i divendres de 16 a 21’30 h. dimarts i dimecres de 10 a 14 i 16 a 21’30 h. dissabte  de 10 a 14 h. Agost tancat                                                                                        
Castelldefels: L95 enllaç FGC línies S2 i S1 sortida Funicular de Vallvidrera i caminar 5 minuts.
Barcelona: FGC línies S2 i S1 sortida Funicular de Vallvidrera i caminar 5 minuts.
                                                                                                                 
CC VIL·LA FLORIDA
Web. bcn.cat/villaflorida
E-mail: ccvilaflorida@qsl.cat
Muntaner, 544 Telf.  93.254.62.65
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. dissabte de 10 a 22 h. Agost tancat.
Castelldefels: L97 parada ETS Arquitectura enllaç H6 parada Mitre-Muntaner, caminar 5 minuts.
Barcelona: FGC línia L7 sortida El Putxet i caminar 6 minuts.
                                                                                                 
CC CASA ORLANDAI                                                         
Web. bcn.cat/cccasaorlandai                     
E-mail: info@casaorlandai.cat                    
Jaume Piquet, 23 Telf. 93.252.42.62                                       
Horari: dilluns a Dijous de 10 a 22 h. divendres de 10 a 23 h. dissabte de11 a 14 i 15’30 a 23 h.      
Castelldefels: L97 parada Complex Esportiu Universitari, caminar cap a Parc Cervantes i enllaç bus 68 (direcció Pl. Catalunya) parada Passeig Bonanova, caminar 3 minuts.
Barcelona: Bus 68 (direcció Cornellà) parada Passeig Bonanova caminar 3 minuts
                                                                                                                            
CC PERE PRUNA
Web. espaiperepruna.org
E-mail: espaiperepruna@espaiperepruna.org
Ganduxer, 130  Telf. 93.418.65.37
Horari: dilluns a divendres de 10 a 14 i 16 a 21 h. Agost tancat.
Castelldefels: L97 enllaç H6 parada Ganduxer-Jardins Dr. Roig cam. 1 minut.
Barcelona: FGC L6, L7, S2. Parades Bonanova 11 min. Putxet 12 min. Sarrià 11 minuts respectivament.
                                                                                                                   
CC EL PUTXET-BIBLIOTECA                                                       
Web. espaiputget.com.
Marmellà, 13  Telf. 93.418.60.35
Horari: dilluns a divendres de 10 a 13’30 i 16 a 20’00 h. dissabtes de 10 a 13’30 h.
Castelldefels:  L95 parada Pl. Espanya enllaç amb bus 27 parada Avda. Vallcarca-Viaducte Vallcarca. L97 enllaç L3 sortida Vallcarca.
Barcelona: Metro L3 sortida Vallcarca. Bus 28 (Pl. Catalunya/El Carmel) parada República Argentina-Viaducte.

              



                                              
DISTRICTE DE GRÀCIA
                                                                                               
CC EL COLL
Web. bcn.cat/ccelcolllabruguera                                              
E-mail: ccelcoll/bcn.cat                            
Aldea, 15-17  Telf. 93.256.28.76                                            
Horari: dilluns, dimarts, dimecres i divendres de 16 a 22 h. dijous de 10 a 14 i 16 a 22 h. Agost tancat.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Vallcarca i caminar 17 minuts.
Barcelona: FGC línia S2 (o qualsevol que tingui parada a Gràcia). Enllaç amb Bus 87 parada Mora d’Ebre-Baixada de Sant Marià, caminar 3 minuts.
                                                                                               
CC LA SEDETA
Web.  bcn.cat/cclasedeta
Sicilia, 321  Telfs. 93.207.36.13/459.12.28
Horari: Del 22/9 a 22/7 de Dilluns a Divendres de 8 a 22 h. Del 23/7 a 30/7 de 8 a 21’30 h. Del 30/7 a 31/8 Tancat.  Del 3/9 a 21-9 de 8 a 21’30 h.
Castelldefels: L95 o L97 (enllaç L3 parada Paral·lel) enllaç L2 (Pl. Universitat) sortida Sagrada  Família caminar 9 minuts.
Barcelona: Bus 47 parada Roger de Flor-Industria caminar 4 minuts.

JOVES LA FONTANA DE GRÀCIA
Web. lafontana.org. 
E-mail. Cada Associació té el seu correu electrònic
Gran de Gràcia,  190 Telf. 93.368.10.04
Horari: dilluns a diumenge (trucar per a saber les activitats i horaris). Normalment de 10 a 22 h.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Fontana cam. 1 minut direcció Lesseps.
Barcelona: L3 i els bus que surten Pl. Catalunya direcció Gràcia. O parada Lesseps baixar 5 minuts direcció Avda. Diagonal
                                                            






DISTRICTE D’HORTA-GUINARDÓ

CC CASA GROGA                                                               
Web. centreshg.net/casagroga                   
Av. Jordà, 27  Telf. 93.418.65.31                                           
Horari: Dl-Dv 3/9-30/6 16/22 h. Dm.Dmc.Dj. 9/14.16/22 Ds. 9/14-16/20 1-31/7 9/14-16/22 1/8.2/9 tancat  i
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Vall Hebrón i caminar 8 minuts.            
Barcelona: Metro L3 sortida Vall Hebrón. L1 enllaç L5 parada Sagrera, sortida Vall Hebrón i caminar 7 minuts.

CC EL CARMEL
Web. centreshg.net/carmel
Santuari, 27  Telf. 93.256.33.33
Horari: Del 3/9 al 31/7 dilluns de 9 a 13 i 15’30 a 22 h. Dimecres i divendres de 9 a 14 i 15’30 a 22 h. 1/8 al 2/9 tancat.
Castelldefels: Rodalies Renfe R2 sortida Pas. de Gracia, enllaç Metro L3 sortida Lesseps transbord Bus 87 parada Salvador Allende, caminar 4 minuts fins el centre.  
Barcelona: L3 sortida Lesseps i enllaç Bus 87 parada Salvador Allende, caminar 4 minuts.

CC GUINARDÓ                                        
Web. bcn.cat/ccguinardo                          
E-mail. ciguinardo@yahoo.es                    
Rda. Guinardó, 101. Genova, 2    Telf. 93.256.27.84               
Horari: dilluns, dimecres, divendres de 17 a 20 h. dimarts i dijous de 17 a 19’30 h.
Castelldefels: L97 enllaç H6 parada Verge de Montserrat-Cartagena caminar 2 minuts.    
L95 enllaç 55 parada Verge Montserrat-Cartagena caminar 2 minuts.
Barcelona: L4 sortida Alfons X caminar 11 minuts.                                                             
CC. LA TEIXONERA
Web. ccteixonera.cat
Arenys, 75  Telf. 93.256.33.88
Horari: dilluns a divendres de 9 a 22 h. dissabte de 10 a 14 i 17 a 21 h.
Castelldefels: L97 enllaç Bus 60 parada Pas. Vall Hebrón-Patronat Ribes i cam. 4 min. L95 enllaç L3 sortida Vall Hebrón i caminar 8 minuts.
Barcelona: Bus 17 parada Vall Hebrón-Patronat Ribes i caminar 4 minuts.
                           
CC MATAS I RAMIS
Web. cantreshg.net/matasiramis
Feliu i Codina, 20  Telf. 93.407.23.56
Horari: Dl-Dv. 9/21 h.  Ds. 15/21 h. Agost tancat.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Valldaura i caminar 8 minuts.
Barcelona: L3 sortida Valldaura i caminar 8 minuts.
      






                                                                                       
DISTRICTE NOU BARRIS

CC CAN BASTÉ                                                                   
Web. canbaste.com                                                               
E-mail. canbaste@yahoo.es                                                     
Pg. Fabra i Puig, 274-276 Telf. 93.420.66.51                          
Horari: dilluns de 16 a 22 h. dimarts a divendres de 9’30 a 13’30 i 16 a 22 h. dissabte de 10’30 a 13’30 i 16’30 a 20’30 h.         
Juliol horari especial. Tancat Agost i uns dies del mes de Març.
Castelldefels: L97 enllaç L3 parada Diagonal o Estació de Sants transbord L5 sortida Virrei Amat caminar 2 minuts.
Barcelona: L3 enllaç amb L5 sortida Virrei Amat caminar 2 minuts.
                                         
CC LES BASSES
Web. bcn.cat/cclesbasses
E-mail. lesbasses@yahoo.es                                                                  
Teide, 20  Telf. 93.256.36.00
Dep. Comunicació: comunicacio.basses@ya.es
Dep, dinamització musical: musica@lesbasses.org.
Horari: Dl-Dv. 10/22 h. Dis 10/14-16/22 h. ???
Castelldefels: L97 o L95 enllaç L3 i L1 parada Sagrera L5 sortida Villapiscina i caminar 2 minuts. Barcelona: L1 parada Sagrera enllaç L5 sortida Villapiscina i caminar 2 minuts

CC CAN VERDAGUER                                                       
Web. canverdaguer.com                                                        
E-mail: info@canverdaguer.com                                            
Piferrer, 94 Telf. 93.276.80.77                                               
Horari: dilluns a dijous 9’30 a 13’30 i 16 a 21’30 h. divendres de 16 a 21’30 h. Dissabte de  10 a 13’30 i 17 a 21’30 h. Agost tancat i uns dies mes Març.                                                    
Castelldefels: L95 enllaç L1 sortida Fabra i Puig i caminar 9 minuts. L97 enllaç H6 parada Escòcia i caminar 8 minuts.    
Barcelona: Metro L1 sortida Fabra i Puig, caminar 9 minuts.

CC TORRE LLOBETA
Web. cctorrellobeta.es
Santa Fe, 2 bxs. Telf. 93.358.56.14
Horari: Del 1/9 al 30/6 de dilluns a divendres de 9’30 a 13 i 15’30 a 21’30 h. Dissabtes 10 a 14 h. Del 1/7 al 31/7 dilluns  a divendres de 10 a 13 i 15’30 a 21’30 h. Agost tancat i uns quants dies de març i abril
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 parada Diagonal o Estació de Sants, transbord L5 sortida Maragall caminar 4 minuts.
Barcelona: L4 sortida Maragall caminar 4 minuts.

CC ZONA NORD                                                                 
Web. noubarris.net/cczonanord                 
E-mail: teatrezonanord@bcn.cat                                              
Vallcivera, 14 Telf. 93.256.29.00                                           
Horari: Segons si hi ha teatre.                                                   
Castelldefels: Renfe R2S transbord Estació de Sants enllaç R4 (direcció Terrassa), sortida Barcelona-Torre Baró i caminar 2 minuts.                                                                                  
Barcelona: Renfe R4 sortida Barcelona-Torre Baró, caminar 2 minuts.    

CC TON I GUIDA
Web. toniguida.org
Romaní, 6  Telf. 93.354.87.21
Horari: Del 1/9 al 30/6 de dilluns a divendres de 10 a 14 i 16 a 20 h. Del 1/7 al 31/7 de dilluns a divendres de 16 a 22 h. Agost tancat.
Castelldefels: L95 o L97 enllaç L3 sortida Roquetes i caminar 3 minuts.
Barcelona: L3 sortida Roquetes i caminar 3 minuts. 







DISTRICTES SANT ANDREU

CC BARÓ DE VIVER                                                           
Web. bcn.cat/ccbarodeviver                                                   
E-mail: ccbarodeviver@telefonica.net           
Pg. Santa Coloma, 110  Telf.93.345.73.93                              
Horari: Del 1/9 al 31/7 de dilluns a divendres de 15 a 21 h. Agost tancat.  
Castelldefels: L95 enllaç L1 sortida Baró de Viver i caminar 3 minuts.
Barcelona: L1 sortida Baró de Viver caminar 3 minuts.
                                                                                               
CC BON PASTOR                                                                
Web. bcn.cat/ccbonpastor                                                     
Pl. Robert Gerhard, 3 Telf.  93.314.79.47
Horari: 1/10-30/6 Dl-Dv. 9/21’30 h. 1/31/7 i 1/31/9 Dl.Dv. 9/14-16/21’30. Agost tnct
Castelldefels: Renfe parada Estació Sants enllaç L5 parada Sagrera, transbord L9 sortida Bon Pastor i caminar 3 minuts.
Barcelona: L1 parada Sagrera enllaç L9 sortida Bon Pastor i caminar 3 minuts.

CC LA SAGRERA-LA BARRACA                                       
Web. bcn.cat/cclasagrera                                                      
E-mail. cclasagrera@bcn.cat                                                   
Martí Molins, 29 Telf.  93.351.17.02                                      
Horari: Dl-Dm-Dc-Dv 16/21’30 Dj. 10/14-16/21’30 de 1/9-31/7 Agost tancat       
Castelldefels: Renfe parada Estació de Sants, transbord L5 sortida Sagrera i caminar 6 minuts.   
L95 parada Pl. Espanya L1 sortida Sagrera i caminar 6 minuts.
Barcelona: L1 sortida Sagrera i caminar 6 minuts.
                                                                              
 CC GARCILASO
Web. bcn.cat/centregarcilaso
Juan de Garay, 116-118. Garcilaso, 103  Telf. 93.256.29.59
Horari: de 1/9 al 31/7 dilluns a divendres de 8 a 22 h. dissabtes de 9’30 a 14’15 i 17 a 22 h.. Agost tancat.
Castelldefels: L95 parada Pl. Espanya enllaç L1 sortida Sagrera i caminar 1 minut.
Barcelona: L1 sortida Sagrera i caminar 1 minut.

CC TRINITAT VELLA                                                         
Web. bcn.cat/cctrinitatvella                                                   
E-mail: cctrinitatvella@bcn.cat                                                
Foradada, 36-38 Telf. 93.345.70.16                                        
Horari: de 3/9 al 31/7 dilluns a divendres de 8 a 21’30 h. Agost tancat.     
Castelldefels: Renfe R2 sortida Clot-Aragó. Transbord bus 201 (Av. Meridiana-Aragó) parada Av. Meridiana-Carretera de Ribes, caminar 12 minuts.
Barcelona: L1 sortida Torres i Bages, caminar 14 minuts.

CC SANT ANDREU
Web. bcn.cat/ccsantandreu
Gran de Sant Andreu, 111 Telf. 93.311.99.53
Horari: Del 1/9 al 31/7 dilluns de 16 a 22 h.; dimarts a divendres de 9 a 14 i 16 a 22 h. Especial de 25/9 al 23/6 dissabtes de 11 a 14 i 17 a 22 h. Agost tancat i uns dies de Març i Abril.
Castelldefels: Renfe parada Estació de Sants enllaç Metro L5 parada Sagrera transbord L1 sortida Fabra i Puig i caminar 6 minuts.
Barcelona: L1 sortida Fabra i Puig i caminar 6 minuts.
  


                                                                                             
                                                                                               

                                                                                             
 


















                                                                                             

                                                                                                                            




dimarts, 2 de gener del 2018

UN ESCRITOR Y CRÍTICO LITERARIO BRITÁNICO-ESTADOUNIDENSE

Henry James (Nueva York, 15 de abril de 1843-Londres, 28 de febrero de 1916) fue un escritor y crítico literario estadounidense, nacionalizado británico al final de su vida, que es conocido por sus novelas y relatos basados en la técnica del punto de vista, que le permite el análisis psicológico de los personajes desde su interior. Fue hijo de Henry James Sr. y hermano menor del filósofo y psicólogo William James. Pasó mucho tiempo en Europa.







Obra

 

Como escritor se considera a James como una de las grandes figuras de la literatura transatlántica. Sus obras están basadas frecuentemente en la yuxtaposición de personajes del Viejo Mundo, artístico, corruptor y seductor y el Nuevo Mundo, donde la gente es a menudo sincera y abierta, si bien sus matices y variaciones son múltiples.
En sus obras prefiere el drama interno y psicológico, y es un tema habitual suyo la alienación. Sus primeros trabajos son considerados realistas, pero de hecho durante su larga carrera literaria mantuvo un gran interés en una variedad de movimientos artísticos. Sus obras se han adaptado al cine muchas veces por directores tales como William Wyler (La heredera, adaptación de la novela Washington Square), Jack Clayton (Suspense), o James Ivory (Las bostonianas, La copa dorada).
El sentimiento de ser estadounidense en Europa es un tema recurrente en sus libros, que contrastan la inocencia norteamericana (una gran bondad unida a una ignorancia absoluta de la cultura y sociedad europeas) con la sofisticación del Viejo Continente. Este contraste entre la inocencia y la experiencia corruptora se muestra en obras como Roderick Hudson o El americano.
En obras posteriores el citado contraste se centrará en el ambiente artístico, como sucede en La muerte del león y en La lección del maestro. En la primera, una dama de la alta sociedad con ínfulas intelectuales acosa de forma incesante a un escritor para exhibirlo en sus reuniones, mientras que en la segunda un aspirante a escritor recibe una agridulce moraleja de su presunto mentor acerca de los sacrificios y renuncias inherentes a la vida del creador.
A partir de 1890 el tema de la inocencia presenta una nueva faceta. Los años anteriores han sido amargos: su padre, su madre y uno de sus hermanos menores han muerto, novelas como Las bostonianas no han tenido la recepción esperada y sus obras teatrales han fracasado. Todo ese dolor y decepción se reflejarán a través de historias de fantasmas (Otra vuelta de tuerca, El rincón feliz, Sir Edmund Orme). En ellas, el contraste se situará entre el mundo real y el supranatural.




Estilo

 

El estilo tardío de James está frecuentemente marcado por oraciones muy largas y digresivas y pasajes muy descriptivos que posponen el verbo por un espacio mayor de lo normal. El estilo de James parece cambiar durante su vida de un estilo sencillo y claro a uno más lánguido ulteriormente, y sus biógrafos dan cuenta de un cambio de estilo que ocurrió aproximadamente cuando James comenzó a utilizar un amanuense.
Henry James padecía un tartamudeo atenuado. Lo consiguió superar al desarrollar el hábito de hablar muy despacio y prudentemente. Ya que creía que la buena literatura debía parecerse a la conversación de un hombre inteligente, el proceso de dictado de sus trabajos puede, quizás, ser la razón para un cambio en su estilo de oraciones directas a oraciones conversacionales. La prosa resultante es a veces barroca. (Su amiga y discípula Edith Wharton, quien lo admiraba mucho, admitió que había algunos pasajes en sus obras que eran incomprensibles). Sus relatos más breves, como Los papeles de Aspern (The Aspern Papers) y Otra vuelta de tuerca (The Turn of the Screw), se consideran más accesibles que sus novelas más largas.



Vida

 

Expatriado

 

Durante la mayor parte de su vida fue un expatriado en Europa. Su abuelo paterno amasó una fortuna considerable, y su padre decidió que sus hijos se educaran entre Europa y Estados Unidos para que pudieran conocer el mundo por sí mismos. En 1875 se plantea establecerse en Nueva York y dedicarse a escribir, pero en 1876 se encuentra ya residiendo por tiempo indefinido en Europa. Después de residir en París se estableció en Londres, donde tuvo una intensa vida social, hasta que en 1898 se mudó a Lamb House, en Sussex. Se nacionalizó británico en 1915, en protesta por la no intervención de su país en la Primera Guerra Mundial en favor de los aliados, y murió al año siguiente.



Su vida privada

 

La referencia capital para su vida privada y para su producción es la gigantesca biografía de Leon Edel.
James no conseguía demasiado dinero de sus libros; sin embargo, se codeaba con las clases ricas. Aunque no era realmente uno de ellos, James había crecido en una familia pudiente y podía observarlos de cerca y comprender sus problemas. Afirmó una vez que algunas de las mejores ideas para sus historias las obtuvo frecuentando ese tipo de reuniones.
Su sexualidad era indefinida y sus gustos e intereses eran, de acuerdo con los niveles predominantes de la sociedad victoriana, en parte femeninos. Se ha afirmado que el ser un sujeto ajeno a la sociedad en que vivía le ayudó en el detallado análisis psicológico de las situaciones, una de las características más destacables de su obra literaria. Nunca fue un miembro en su totalidad de ningún grupo.





Interpretación psicológica de sus obras

 

La tendencia analítica en sus obras está muy marcada. Es posible interpretar muchas de sus historias como experimentos psicológicos. Retrato de una dama (The Portrait of a Lady) puede verse como un experimento para comprobar qué pasa cuando una joven idealista se hace rica repentinamente; por otro lado, se ha sugerido que el argumento se inspiró en la teoría de selección natural de Charles Darwin. La novela Otra vuelta de tuerca es una historia de fantasmas que trata del impacto psicológico sobre una joven institutriz soltera (y posiblemente reprimida sexualmente) quien se tropieza con una aventura amorosa en curso, complicada por el hecho de que los amantes están muertos. La obsesión (posiblemente sexual) de la institutriz con el tío de los niños a los que ha de educar, así como la sugerencia de que los niños han sido expuestos a algún tipo de conducta sexual por los amantes fallecidos, y la falta de una narración objetiva, hacen dudar al lector de la veracidad de la interpretación (una interpretación que no se da de manera implícita) que la institutriz hace de los eventos; la propia veracidad de los fantasmas se puede poner en duda. La historia originalmente se interpretó como un simple cuento de fantasmas, pero la lectura entre líneas ofrece una interpretación freudiana, o al menos psicológica, de la narración.




Su labor como crítico literario

 

Además de su obra de ficción, James ha sido uno de los críticos literarios más importantes en la historia de la novela. En su mítico ensayo El arte de la novela (The Art of Fiction) se manifestó en contra de las rígidas prescripciones sobre la elección por parte del novelista del sujeto y método de tratamiento de la obra. Mantuvo que sólo la mayor libertad posible en cuanto a contenidos y métodos podría ayudar a asegurar la continuidad vital de la prosa y ficción. James escribió muchos artículos críticos sobre otros novelistas; es clásico su voluminoso y pormenorizado estudio acerca de su predecesor estadounidense Nathaniel Hawthorne. Cuando reunió la New York Edition de su obra en sus últimos años, James escribió una serie de prefacios que sometieron a su propio trabajo a la misma crítica, minuciosa y a veces severa.





Su labor como dramaturgo y crítico teatral

 

Durante su vida, James mantuvo esperanzas de triunfar como dramaturgo. Convirtió su novela El americano (The American) en una obra de teatro que consiguió modestos ingresos a principios de la década de 1890. Llegó a escribir una docena de obras de teatro, aunque la mayor parte de ellas no llegaron a producirse. Su obra costumbrista Guy Domville tuvo un fracaso estrepitoso la noche de su estreno en 1895. James abandonó entonces sus esfuerzos para conquistar el escenario y volvió a la ficción. En sus Cuadernos (Notebooks) afirmó que su experimento teatral benefició sus novelas y cuentos al ayudarlo a dramatizar los pensamientos y emociones de sus personajes. James produjo una pequeña pero interesante recopilación de crítica teatral, incluyendo una crítica perspicaz de Henrik Ibsen.



Su interés por las artes y los viajes

 

Dado su amplio interés en todas las artes, James escribió también sobre las artes visuales. Quizás su contribución más valiosa fue el juicio favorable de su compatriota expatriado John Singer Sargent, pintor cuya evaluación por parte de la crítica ha mejorado en las últimas décadas. James también escribió en ocasiones artículos sobre viajes, a veces encantadores, a veces melancólicos, de diferentes lugares que visitó o en que vivió. Sus libros más famosos incluyen Italian Hours y The American Scene.
Una exposición reciente del Pierpoint Morgan Library (junio a setiembre de 2017) recoge pinturas de artistas norteamericanos relacionadas con el autor y su obra.



Su obra epistolar

 

Asimismo, James fue uno de los mayores escritores epistolares de todos los tiempos. Existen más de diez mil cartas personales suyas, y se han publicado más de tres mil en un gran número de recopilaciones. Entre sus corresponsales se pueden encontrar grandes autores coetáneos como Robert Louis Stevenson y Joseph Conrad, junto con muchos otros amigos de su esfera íntima. Las cartas oscilan desde "meras tonterías" (en sus propias palabras) hasta discusiones sobre asuntos artísticos, sociales y personales.




La postura de los críticos

 

La reputación entre los críticos de James cayó hasta su punto más bajo durante las décadas posteriores a su muerte. Algunos críticos estadounidenses, como Van Wyck Brooks, expresaron hostilidad hacia su larga expatriación y final naturalización como ciudadano británico. Otros criticaron la supuesta dificultad de su estilo literario, o su tratamiento escrupuloso del sexo y otros temas controvertidos.
Aunque estas críticas no han desaparecido por completo, Henry James suele ser apreciado por su profundidad psicológica, su magistral creación de situaciones y argumentos que revelan las más profundas motivaciones de sus personajes, su humor discreto aunque recurrente, y su gran dominio del lenguaje.







 Biografías sobre Henry James

 

  • León Edel, Life of Henry James (5 volúmenes)
  • Sheldon M. Novick, 2 volúmenes: The Young Master; The Mature Master

Lista de sus obras

          A tragedy of Error, (1864), relato

  • The Story of a Year (1865). Tr: La historia de un año, relato.
  • A Landscape Painter (1866). Tr.: Un paisajista,, relato.
  • A Day of Days (1866). Tr: Un día único, relato.
  • My Friend Bingham (1867), relato.
  • Poor Richard (1867). Tr: Pobre Richard, Funambulista, 2005, relato
  • The Story of a Masterpiece (1868). Tr.: Historia de una obra maestra, Navona, 2010, relato
  • The Romance of Certain Old Clothes (1868). Tr.: La leyenda de ciertas ropas antiguas, relato
  • A most extraordinary case (1868). Tr.: Un caso de lo más extraordinario, relato
  • A problem (1868). Tr.: Un problema, relato
  • Gabrielle de Bergerac (1869). Tr.: Gabrielle de Bergerac, Impedimenta, 2010, relato.
  • Travelling Companions (1870). Tr.: Compañeros de viaje, Navona, 2010, relato
  • Watch and Ward (1871). Tr.: Guarda y tutela, Aleph, 2008
  • Confidence. Tr.: Confianza, Erasmus, 2011
  • Guest's Confession (1872). Tr.: La confesión de Guest, Navona, 2011, relato
  • Adina (1874). Tr. Id. Navona, 2010, relato ISBN 978-84-92840-21-2
  • Roderick Hudson (1875). Tr.: Roderick Hudson, Verticales de Bolsillo ISBN 978-84-92421-59-6 y Funambulista, 2006.
  • The American (1877). Tr.: El americano, Ed. Bolsillo. 2003.
  • Daisy Miller (1878). Tr.: Daisy Miller, Espasa, 2006 y Laertes, 2011.
  • Un episodio internacional (1878), Funambulista, 2006
  • The Europeans (1878). Los europeos, Folio, 2002
  • The Portrait of a Lady (1881). Tr.: Retrato de una dama, Alianza, 2009 ISBN 978-84-206-7985-3 y Mondadori, 2009 ISBN 978-84-397-2198-7
  • Washington Square (1881). Tr.: Washington Square, Alba, 2010
  • The Point of View (1882). Tr.: El punto de vista, La Compañía, 2009
  • Portraits of Places (1883). Tr.: Parcialmente en De París a los Pirineos, Abada, 2010. ISBN 978-84-96775-79-4
  • A Little tour in France (1884).
  • Lady Barberina (1884). Trad. id.: Treviana, 2009
  • The Bostonians (1886). Tr.: Las bostonianas, Nuevas ed. bolsillo, 2009. ISBN 978-84-9908-294-3
  • The Princess Casamassima (1886). Tr.: La princesa Casamassima, Alianza, 1999
  • The Liar (1888). Tr.: El mentiroso, Funambulista, 2005.
  • The Aspern Papers (1888). Tr.: Los papeles de Aspern, Alba, 2009 ISBN 978-84-8428-484-0
  • La muerte del león, Sexto Piso España, 2008 ISBN 978-84-96867-20-8
  • The Reverberator (1888), Tr.: El eco, Alba, 2001
  • A London Life (1889), tres relatos. Tr.: Una vida en Londres y otros relatos, con Lo más selecto (1903), en Lo más selecto. Cuentos y Nouvelles, Alba, 2005, ISBN 978-84-8428-272-3.
  • The Tragic Muse (1890). Tr.: La musa trágica, Seix-Barral, 1994
  • The Coxon Fund (1893). Tr.: El fondo Coxon, Ático de libros, 2010, ISBN 978-84-937809-8-2, relato.
  • La figura de la alfombra, Tr.: Impedimenta, 2008 ISBN 978-84-936550-8-2
  • Guy Domville (1895)
  • The Spoils of Poynton (1897). Tr.: El expolio de Poynton, Promoción, 2007.
  • What Maisie Knew (1897). Tr.: Lo que Maisie sabía
  • The Turn of the Screw (1898). Tr.: Otra vuelta de tuerca, Alianza, 2009 ISBN 978-84-206-7974-7
  • In the Cage (1898). Tr.: En la jaula, Alba, 1995.
  • The Awkward Age (1899). Tr.: La edad ingrata, Seix-Barral, 1996
  • The third Person (1900). Tr.: La tercera persona.
  • The Sacred Fountain (1901). Tr.: La fontana sagrada, Valdemar, 2005
  • The Wings of the Dove (1902). Tr.: Las alas de la paloma, Herce, 2009. ISBN 978-84-936377-4-3
  • The Ambassadors (1903). Tr.: Los embajadores, Crítica y ciencia, 2000
  • The Beast in the Jungle (1903). Tr.: La bestia en la jungla, Arena, 2003.
  • The papers (1903). Tr.: Los periódicos, Alba, 1998.
  • A Small Boy and Other (1911). Tr.: Un Chiquillo y otro, Pre-Textos, 2000.
  • The Ivory Tower, póstuma e inconclusa. Tr.: La torre de marfil, Pre-Textos, 2003.
  • ISBN 978-84-936660-7-1
  • Eugene Pickering, Contraseña, 2010
  • The Golden Bowl (1904). Tr.: La copa dorada, Alba, 2010.
  • English Hours (1905)
  • The American Scene (1907)
  • Italian Hours (1909). Tr.: parcialmente, en Horas venecianas, Abada, 2008, ISBN 978-84-96775-31-2, y Vacaciones en Roma, Abada, 2012. ISBN 978-84-15289-43-2
  • Cuadernos de notas, Destino, 2009. ISBN 978-84-233-4197-9
  • The Outcry. Tr.: La protesta, El olivo azul, 2010 ISBN 978-84-92698-02-8
  • Crónica de una amistad, Hiperión, 2009, cartas con Stevenson. ISBN 978-84-7517-902-5
  • Cartas desde Venecia, Abada, 2011. ISBN 978-84-15289-08-1

EL GRAN GATSBY Y OTRAS HISTORIAS


Francis Scott Key Fitzgerald (Saint Paul, 24 de septiembre de 1896 - Hollywood, 21 de diciembre de 1940) fue un novelista y escritor estadounidense de historias cortas, ampliamente conocido como uno de los mejores autores estadounidenses del siglo XX, cuyos trabajos son paradigmáticos de la era del jazz. Fitzgerald es considerado miembro de la Generación Perdida de los años veinte. Escribió cuatro novelas: A este lado del paraíso, Hermosos y malditos, El gran Gatsby (la más conocida) y Suave es la noche. Una quinta, sin terminar, The love of the last tycoon, fue publicada tras su muerte. Fitzgerald escribió también múltiples historias cortas, muchas de las cuales tratan sobre la juventud y las promesas, la edad y la desesperación.








Primeros años

Scott Fitzgerald nacido al interior de una familia clase media-alta, Fitzgerald recibió el nombre de Francis Scott Key en honor a su famoso primo segundo, ​ pero siempre se le conoció simplemente como Scott Fitzgerald. El nombre también rendía honor a su hermana fallecida, Louise Scott Fitzgerald, una de sus dos hermanas, quien murió poco antes del nacimiento de Scott. «Bueno, tres meses antes de que yo naciera,» escribió siendo ya adulto, «-mi madre perdió a sus otros dos hijos... Creo que entonces empecé a ser escritor».
Su padre, Edward Fitzgerald, de ascendencia irlandesa e inglesa, se trasladó a Saint Paul después de la Guerra Civil, era -un hombre callado y caballeroso con bellos modales sureños-. Su madre fue Mary McQuillan Fitzgerald, comúnmente llamada Molly, la hija de un inmigrante irlandés qué hizo su fortuna en el negocio de venta al mayoreo de comida. Fitzgerald era primo hermano de Mary Surratt, colgada en 1865 por conspirar para asesinar a Abraham Lincoln.
Scott Fitzgerald pasó la primera década de su infancia principalmente en Buffalo, New York (1898-1901 y 1903-1908), donde su padre trabajó para Procter & Gamble,​ con un corto intervalo en Siracusa, Nueva York (entre enero de 1901 y septiembre 1903). Sus padres, ambos católicos, mandaron a Fitzgerald a dos escuelas de este credo al oeste de Buffalo, primero a Holy Angels Convent (1903-1904) y luego a Nardin Academy (1905-1908). Sus años de formación en Buffalo lo revelaron como un niño de inteligencia inusual con un temprano y vivo interés en la literatura. Su cariñosa madre se aseguró de que su hijo tuviera todas las oportunidades de la educación de la clase media-alta. Su crianza fue poco convencional, y Fitzgerald sólo asistía media jornada a Holy Angels, que además podía escoger a voluntad.
En 1908, su padre fue despedido de Procter & Gamble, y la familia regresó a Minnesota, donde Fitzgerald asistió a la St. Paul Academy entre 1908 y 1911. A los trece años vio publicado en el periódico escolar su primer escrito, una historia de detectives.​ En 1911, cuando tenía quince años, sus padres lo mandaron al instituto Newman, una prestigiosa escuela secundaria católica en Hackensack, Nueva Jersey. Allí Fitzgerald jugó en el equipo de fútbol de 1912 ​ y conoció al padre Sigourney Fay, quien notó su talento incipiente en la escritura y lo alentó a seguir sus ambiciones literarias.
Después de graduarse en la escuela Newman en 1914, Fitzgerald decidió quedarse en Nueva Jersey para continuar su desarrollo artístico en la Universidad de Princeton. Intentó ingresar en el equipo de fútbol de la universidad, pero resultó eliminado el primer día de entrenamiento. Se dedicó entonces a perfeccionar su trabajo como escritor, y se hizo amigo de los futuros críticos y escritores Edmund Wilson y John Peale Bishop,​ mientras colaboraba en el Nassau Lit, del Princeton Triangle Club, y en el Princeton Tiger. También estuvo involucrado en la Sociedad American Whig-Cliosophic, que dirigía el Nassau Lit. Su pertenencia al Club Triangle -una especie de sociedad de comedia musical- lo llevó a escribir una novela que presentó a Charles Scribner's Sons, pero el editor rechazó el manuscrito pese a dedicarle ciertos elogios.​ A mitad de año, cuatro de los clubes de la universidad lo invitaron a sumarse como miembro, y Fitzgerald eligió el University Cottage Club (en cuya biblioteca se exhiben hoy su escritorio y sus materiales de escritura), conocido como el club Big Four, el cual estaba comprometido con el ideal del caballero a la moda.
Su dedicación a la escritura hizo que Fitzgerald descuidara su curso en Princeton, por tal motivo quedó en una situación provisional, y en 1917 abandonó la universidad para unirse al ejército. Preocupado por la posibilidad de morir en la guerra sin cumplir sus sueños literarios, Fitzgerald escribió apresuradamente The romantic egotist («El ególatra romántico») en las semanas previas a su incorporación a filas y, aunque Scribners lo rechazó, el revisor crítico dejó constancia de la originalidad de su novela y alentó a Fitzgerald a entregar más trabajos en el futuro.​
Mientras estaba en Princeton y durante una visita a su hogar en St. Paul, Fitzgerald conoció a Ginevra King, una joven de la alta sociedad de Chicago.​ Obsesionado con ella, según Mizner, Fitzgerald "siguió consagrado a Ginevra mientras ella se lo permitió", y le escribió: "las incoherentes y expresivas cartas diarias que todos los jóvenes enamorados escriben".​ Ella se convertiría en su inspiración para el personaje de Isabelle Borgé, el primer amor de Amory Blaine en This side of Paradise, para Daisy en The great Gatsby, y para otros múltiples personajes de sus novelas e historias cortas.



Zelda Fitzgerald

Zelda Sayre en 1917
 
 
Fitzgerald fue ascendido a subteniente de infantería y asignado al campamento Sheridan, a las afueras de Montgomery, Alabama. Durante una reunión en un club campestre conoció a Zelda Sayre (1900-1948), la hija de un juez del Tribunal Supremo de Alabama y, según el propio Fitzgerald, la "niña bonita" de la sociedad juvenil de Montgomery, y se enamoró de ella. La guerra terminó en 1918, antes de que Fitzgerald fuera enviado al frente, y al ser dado de baja se mudó a Nueva York, con la esperanza de hacer carrera en publicidad y ganar lo suficiente para convencer a Zelda que se casara con él. Trabajó para la agencia de publicidad Barron Collier, mientras vivía en una habitación en la Av. Claremont 200 del barrio de Morningside Heights, en el lado oeste de Manhattan.
Zelda aceptó su propuesta de matrimonio, pero después de un tiempo y a pesar de trabajar en una firma publicitaria y escribir historias cortas, Fitzgerald no consiguió convencerla de que sería capaz de mantenerla, por lo que ella rompió el compromiso. Fitzgerald regresó a la casa de sus padres en la Av. Summit 599 de Cathedral Hill, en St. Paul, para revisar The romantic egotist y reestructurarla como This side of Paradise, una representación semiautobiográfica de los años de carrera de Fitzgerald en Princeton. Fitzgerald tenía tan poco dinero que durante un tiempo trabajó reparando techos de automóviles. ​ Su novela revisada fue aceptada por Scribner en el otoño de 1919 y publicada el 26 de marzo de 1920. Se convirtió en un éxito inmediato, con 41 075 ejemplares vendidos el primer año, y significó el inicio de la carrera de Fitzgerald como escritor, quien consiguió un salario estable que permitía satisfacer las necesidades de Zelda. Renovaron su compromiso y finalmente se casaron en la catedral de San Patricio de Nueva York. Su hija única, Frances Scott Fitzgerald, "Scottie", nació el 26 de octubre de 1921.



"La era del jazz"

 

F. Scott Fitzgerald en 1921
 
 
En París de los años veinte fue la década más influyente en el desarrollo de Fitzgerald, quien efectuó múltiples viajes a Europa, por lo general a París y la Riviera Francesa, y se hizo amigo de muchos miembros de la comunidad de estadounidenses expatriados en París, en especial de Ernest Hemingway. La amistad de Fitzgerald con Hemingway era bastante apasionada, como solía ocurrir con las relaciones de Fitzgerald. Hemingway no se llevaba bien con Zelda y no sólo la tildó de "loca" en sus memorias A moveable feast,​ también afirmó que Zelda "alentaba a su esposo a beber para distraerlo de su trabajo en su novela", ​ a fin de que pudiera trabajar en las historias cortas que vendía a las revistas para mantener su estilo de vida. Como muchos autores profesionales de su época, Fitzgerald complementaba sus ganancias escribiendo historias cortas para revistas como The Saturday Evening Post, Collier's Weekly y Esquire, y vendía sus historias y novelas a los estudios de Hollywood. Esta "prostitución", como Fitzgerald y Hemingway llamaban a esas ventas, fue motivo de fricción en la amistad de los dos autores. Fitzgerald decía que primero escribía sus historias de forma 'auténtica' y que luego las reescribía para darles el "toque que las convertía en historias vendibles para revistas".



Fitzgerald escribía frecuentemente para The Saturday Evening Post. Esta edición del 1º de mayo de 1920 contiene la historia corta «Bernice bobs her hair», la primera con el nombre de Fitzgerald en la portada.
 
 
Aunque la pasión de Fitzgerald era escribir novelas, sólo su primera novela se vendió lo suficiente para mantener el lujoso estilo de vida qué él y Zelda adoptaron como celebridades de Nueva York. (El gran Gatsby, ahora considerado su obra maestra, no se hizo conocido hasta después de su muerte.) Debido a su estilo de vida y a las facturas de la atención médica de Zelda, Fitzgerald tenía constantes problemas económicos y a menudo requería préstamos de su agente literario, Harold Ober, y de su editor de Scribner, Maxwell Perkins. Cuando Ober decidió no seguir adelantando dinero a Fitzgerald, el autor cortó lazos con su viejo amigo y agente. (Fitzgerald le dedicó un sentido tributo a su apoyo en su posterior historia corta Financing Finnegan.)
Fitzgerald comenzó a trabajar en su cuarta novela a finales de la década de 1920, esta la desatendió para escribir historias cortas comerciales debido a sus problemas económicos y a la esquizofrenia que sufría Zelda en 1930, cuya salud psíquica se mantuvo frágil por el resto de su vida. En febrero de 1932, la hospitalizaron en la Clínica Phipps del Johns Hopkins de Baltimore, Maryland. Durante este tiempo, Fitzgerald alquiló la finca "La Paix" en el suburbio de Towson, Maryland, para trabajar en su libro más reciente, la historia del auge y la caída de Dick Diver, un joven psiquiatra prometedor que se enamora de Nicole Warren, una de sus pacientes, y se casa con ella. El libro pasó por varias versiones, la primera de las cuales iba a ser una historia de matricidio. Algunos críticos la consideraron una novela autobiográfica apenas velada, en la que Fitzgerald relataba los problemas con su esposa, los corrosivos efectos de la fortuna y el decadente estilo de vida, su propio egoísmo y confianza en sí mismo, y su alcoholismo. De hecho, Fitzgerald protegía celosamente su "material" (por ejemplo, su vida en común). Cuando Zelda escribió su propia versión novelada de su vida en Europa, Save me the waltz, y se la envió a Scribner, Fitzgerald se enojó y consiguió que le permitieran hacer algunos cambios antes de publicar la novela. Asimismo, convenció a los doctores de Zelda de que no le dejaran escribir más sobre lo que él llamaba "su material", que incluía su relación. La novela de Fitzgerald se publicó finalmente en 1934 con el título de Tender is the night. Los críticos, que habían esperado durante nueve años la continuación de El gran Gatsby, expresaron opiniones encontradas sobre la novela. La mayoría de ellos se mostraron desconcertados por su estructura de tres partes, y muchos confesaron que Fitzgerald no había satisfecho sus expectativas. El libro no se vendió bien en el momento de su publicación; pero, tal como había ocurrido antes con Gatsby, fue ganando reputación con el correr del tiempo. ​ El alcoholismo de Fitzgerald y sus problemas económicos, sumados a la enfermedad mental de Zelda, hicieron muy difíciles sus años en Baltimore. Lo internaron nueve veces en el hospital Johns Hopkins, y su amigo H. L. Mencken dijo en una carta de 1934: «El caso de F. Scott Fitzgerald se ha vuelto preocupante. Está bebiendo de un modo desenfrenado y se ha convertido en una molestia».




Años en Hollywood

 

En 1926, el productor John W. Constantine invitó a Fitzgerald a alojarse temporalmente en Hollywood a fin de escribir una comedia moderna para United Artists. La pareja se mudó a un chalé de propiedad del estudio en enero del siguiente año, y Fitzgerald pronto conoció a Lois Moran y empezó un amorío con ella. La joven estrella se convirtió en una musa temporal para el autor, que reescribió el personaje de Rosemary Hoyt (uno de los personajes principales de Suave es la noche, que había sido un hombre en borradores anteriores) para que fuera su fiel reflejo. La estancia en Hollywood incrementó las dificultades maritales de la pareja, que al cabo de dos meses abandonó la ciudad. ​ En los años siguientes, Zelda se volvió cada vez más violenta y más perturbada emocionalmente, y en 1936 Fitzgerald consiguió que la internaran en el Hospital Highland de Asheville, Carolina del Norte.​
Aunque Fitzgerald supuestamente consideraba degradante el trabajo en el cine, sus problemas económicos lo llevaron a firmar un lucrativo acuerdo exclusivo con Metro-Goldwyn-Mayer en 1937, por consiguiente se mudó a Hollywood, donde pasó a ganar su máximo salario anual hasta entonces: $29.757,87. Inició también una aventura con la columnista de películas Sheilah Graham, que era del dominio público.​ Los proyectos que Fitzgerald trabajó para el estudio incluían un guion nunca filmado de Lo que el viento se llevó, y una revisión de Madame Curie por la cual no recibió crédito alguno. Durante este periodo se dedicó también a trabajar en su quinta y última novela, The love of the last tycoon, publicada póstumamente como The last tycoon y basada en el productor cinematográfico Irving Thalberg. En 1939 finalizó el contrato con MGM, y Fitzgerald pasó a trabajar como guionista independiente.​ Mientras trabajaba en la película Winter carnival, su alcoholismo empeoró gravemente y fue tratado por el psiquiatra de Nueva York Richard H. Hoffmann.
De 1939 hasta su muerte en 1940, Fitzgerald se burló de sí mismo como escritorzuelo de Hollywood a través del personaje de Pat Hobby en una secuencia de 17 historias cortas recolectadas más tarde como The Pat Hobby stories, que obtuvo muy buenas críticas. Las historias de Pat Hobby se publicaron originalmente en Esquire entre enero de 1940 y julio de 1941, aun después de la muerte de Fitzgerald.




Enfermedad y muerte

 

El alcoholismo de Fitzgerald, que había comenzado en la universidad, se volvió notorio durante la década de 1920 por la manera desenfrenada en que bebía, y hacia finales de la década de 1930 empezó a afectarle la salud. Según la biógrafa de Zelda, Nancy Milford, Fitzgerald decía haber contraído tuberculosis, pero Milford consideraba esto simplemente un pretexto para ocultar sus problemas con la bebida. No obstante, Matthew J. Bruccoli, estudioso de Fitzgerald, sostiene que este último padecía realmente una tuberculosis recurrente, y, según Nancy Milford, el biógrafo de Fitzgerald Arthur Mizener dijo que Fitzgerald sufrió un ataque de tuberculosis leve en 1919, y en 1929 tuvo «una hemorragia de origen tuberculoso». Otros han dicho que esta hemorragia fue causada por varices sangrantes esofágicas.
Fitzgerald sufrió dos ataques al corazón a finales de los treinta. Después del primero, su doctor le ordenó evitar el ejercicio extenuante. Se mudó con Sheilah Graham, quien vivía en Hollywood en la Av. North Hayworth, a una manzana del departamento de Fitzgerald en la Av. North Laurel. De esa manera evitaba subir los dos pisos de escaleras que llevaban a su departamento, ya que el de Graham estaba en la planta baja.
Fitzgerald había conocido a Graham en julio de 1937 y relata que se había enamorado de inmediato. Ruthe Stein la cita diciendo, "Sólo me recordarán, si me recuerdan en absoluto, debido a Scott Fitzgerald."
Compartieron hogar y eran compañeros constantes mientras Fitzgerald todavía estaba casado con su esposa Zelda, que fue internada en un asilo psiquiátrico. No obstante, Graham protestó por su descripción como su "amante" en su libro El Resto de la Historia sobre la base de que ella era solamente "la mujer que amaba a Scott Fitzgerald para bien o para mal hasta que murió". Fue ella quien encontró su cuerpo en 1940 en el salón de su apartamento de West Hollywood, California, donde había muerto de un ataque al corazón. Habían estado juntos sólo tres años y medio, pero su hija informó que Graham "nunca lo superó realmente". Durante esos tres años, Scott bosquejó un "plan de estudios" educativo para ella y la guió a través de él, lo que ella más tarde escribió en detalle en su obra A College of One (Lecciones de un Pigmalión). El plan alternaba lecciones magistrales, lecturas, bailes, representaciones teatrales y discusiones políticas. ​ Fitzgerald le elaboraba listas de lecturas de literatura, historia, filosofía, religión, música y arte en el que hacía alternar El capital con Los papeles de Aspern o la arquitectura eclesiástica con Maupassant. El propio Fitzgerald estaba presente con su Suave es la noche. También incluyó a Homero, Shakespeare, Keats, Flaubert, Dickens, Anatole France, Conrad, Dreiser, Bernard Shaw o Marcel Proust. Graham también escribió más adelante sobre sus años pasados con Fitzgerald en el libro Amado infiel de 1958, que fue adaptado como película posteriormente. ​ Después de la muerte de Fitzgerald, buscando un respiro de las exigencias sociales y el ritmo frenético de su vida, Graham trabajó como corresponsal extranjera en la oficina de NANA en Londres. Esto le dio la oportunidad de demostrar sus habilidades como periodista seria. Su primera historia importante en el Reino Unido fue una entrevista en profundidad con George Bernard Shaw, y más tarde presentó otra con Winston Churchill.
En la noche del 20 de diciembre de 1940, Fitzgerald y Sheilah Graham fueron al estreno de This thing called love, protagonizada por Rosalind Russell y Melvyn Douglas. Cuando se marchaban del Pantages Theater, Fitzgerald sufrió un mareo y tuvo problemas para salir del teatro; molesto, le dijo a Graham, «Creen que estoy ebrio, ¿no es así?».
Al día siguiente, cuando Fitzgerald estaba comiendo una barrita de caramelo y escribiendo unas notas en su recién llegado Princeton Alumni Weekly, Graham lo vio saltar de su sillón y aferrarse a la repisa de la chimenea, jadeando, para luego desplomarse al suelo. Ella corrió a buscar al administrador del edificio, Harry Culver, fundador de la Ciudad Culver. Al entrar en el departamento para ayudar a Fitzgerald, dijo, "Me temo que está muerto". Fitzgerald había muerto de un ataque al corazón. El Dr. Clarence H. Nelson, el médico de Fitzgerald, firmó el acta de defunción,​ y el cadáver fue trasladado al Pierce Brothers Mortuary.


Lápida de Zelda y Fitzgerald en Rockville, Maryland, inscrita con el último párrafo de El Gran Gatsby. 


Entre los asistentes al velatorio estuvo Dorothy Parker, de quien se cuenta que lloró y murmuró «el pobre hijo de puta», una línea extraída del funeral de Jay Gatsby en El gran Gatsby.​ Su cuerpo se transportó a Maryland, donde se celebró el funeral con la asistencia de 20 o 30 personas; entre los asistentes se encontraban su única hija, Frances Fitzgerald Lanahan Smith (quien entonces tenía diecinueve años) y su editor, Maxwell Perkins.
La familia quiso enterrar a Fitzgerald en la parcela que poseían en el cementerio católico Saint Mary, pero la Iglesia no lo permitió, alegando que no practicaba el catolicismo y que había formado parte de la provocativa era del jazz, por lo que al fin lo enterraron en el cementerio Rockyville Union. Zelda murió en 1948, en un incendio que se declaró en el Hospital Mental Highland de Asheville, North Carolina. En 1975 Scottie Smith consiguió que la Iglesia revocara su anterior decisión, e hizo trasladar los restos de sus padres a la parcela familiar del cementerio de Saint Mary, en Rockville, Maryland.
Fitzgerald murió antes de que pudiera completar The love of the last tycoon. ​ Su manuscrito, que incluía extensas notas para la parte no escrita de la historia de la novela, fue editado por su amigo, el crítico literario Edmund Wilson, y publicada en 1941 como The last tycoon. En 1994 el libro fue reeditado con el título original The love of the last tycoon, tras haberse comprobado que ése era el título preferido por Fitzgerald.47​
En 2015, un editor de la revista The Strand Magazine descubrió y publicó por primera vez un manuscrito de 8.000 palabras, datado en julio de 1939, de una historia corta de Fitzgerald titulada "Temperatura".​ Perdido durante mucho tiempo, el manuscrito de Fitzgerald apareció entre los archivos de libros raros y manuscritos de la Universidad de Princeton, el alma mater de Fitzgerald. Como se explicaba en Strand, "Temperatura", que transcurre en Los Ángeles, cuenta la historia del fracaso, enfermedad y decadencia de un escritor otrora famoso y de su vida entre ídolos de Hollywood, mientras padece persistentes fiebres y se entrega a superficiales aventuras amorosas. El protagonista es un alcohólico autodestructivo de treinta y un años llamado Emmet Monsen, a quien Fitzgerald describe en su historia como "notablemente fotogénico, delgado, moreno y apuesto". Relata sus relaciones personales con varios doctores, asistentes personales y una actriz de Hollywood que es su amante, en tanto que su salud se deteriora. -En cuanto a la presente evasión, carece de sentido intentar decir que "Toda semejanza con hechos o personas reales es fruto de la casualidad"-, escribió Fitzgerald al principio de su historia.





Legado

 

Las obras de Fitzgerald han inspirado a otros escritores desde su primera publicación. El gran Gatsby incitó a T. S. Eliot a escribirle a Fitzgerald: «Creo que es el primer paso que da la ficción norteamericana desde Henry James...».​ Don Birnam, el protagonista de The lost weekend, de Charles Jackson, se dice, refiriéndose a El gran Gatsby: "No existe (...) una novela perfecta. Pero si la hay, es ésta." En cartas escritas en los cuarenta, J. D. Salinger expresó su admiración por la obra de Fitzgerald, y su biógrafo Ian Hamilton escribió que Salinger incluso se consideró por algún tiempo «el sucesor de Fitzgerald».​ Richard Yates, un escritor a quien se compara a menudo con Fitzgerald, afirmó que El gran Gatsby era "la novela más rica que había leído (...) un milagro del talento (...) un triunfo de técnica".​ En un editorial del New York Times publicado después de su muerte, se afirmó que Fitzgerald "era mejor de lo que creía, ya que en los hechos y en el sentido literario inventó una generación (...). Tal vez los interpretaba e incluso los guiaba cuando, llegados a la madurez, veían una libertad diferente y más noble amenazada por la destrucción".
Se han vendido ya millones de ejemplares de El gran Gatsby y de sus otras obras, y Gatsby, un best-seller constante, es lectura obligatoria en muchas escuelas secundarias y universidades.





Bibliografía

 

Novelas

 

  • A este lado del paraíso (This side of Paradise, Nueva York: Charles Scribner's Sons, 1920)
  • Hermosos y malditos (The beautiful and damned, 1922)
  • El gran Gatsby (The great Gatsby, Nueva York: Scribners, 1925)
  • Suave es la noche (Tender Is the night, Nueva York, Scribners, 1934)
  • The love of the last tycoon (inconclusa, publicada póstumamente, 1941)

Novelas cortas

 

  • The diamond as big as the Ritz (1922) (en Tales of the Jazz Age)
  • May Day (1922) (en Tales of the Jazz Age)
  • The rich boy (1926) (en All the sad young men)

Colecciones de historias cortas

 

  • Flappers and philosophers (Nueva York: Scribners, 1921)
  • Tales of the Jazz Age (Nueva York: Scribners, 1922)
  • All the sad young men (Nueva York: Scribners, 1926)
  • Taps at Reveille (Nueva York: Scribners, 1935)
  • Afternoon of an author (Nueva York: Scribners, 1957)
  • Babylon revisited and other stories (Nueva York: Scribners, 1960)
  • The Pat Hobby stories (Esquire, 1940-1941)
  • The Basil and Josephine stories (Nueva York: Scribners, 1973)
  • The short stories of F. Scott Fitzgerald (Nueva York: Scribners, 1989)
  • The price was high: fifty uncollected stories (Nueva York: Harcourt Brace Jovanovich, 1995)

Historias cortas

 

  • "Bernice bobs her hair" (1920) (en Flappers and philosophers)
  • "Head and shoulders" (1920) (en Flappers and philosophers)
  • "The ice palace" (1920) (en Flappers and philosophers y Babylon revisited and other stories)
  • "The offshore pirate" (1920) (en Flappers and philosophers)
  • El curioso caso de Benjamin Button (The curious case of Benjamin Button, 1921, en Tales of the Jazz Age)
  • "Winter dreams" (1922) (en All the sad young men)
  • "The baby party" (1925) (en All the sad young men)
  • "The freshest boy" (1928) (en Taps at reveille)
  • "The bridal party" (1930)
  • "A new leaf" (1931)
  • "Babylon revisited" (1931) (en Babylon revisited and other stories)
  • "Crazy sunday" (1932) (en Babylon revisited and other stories)

Otros trabajos

 

  • The vegetable, or from president to postman – Obra (Nueva York: Scribners, 1923)
  • The crack-up – Colección de ensayos, extractos de cuadernos y cartas (Nueva York: New Directions, 1945)

Ediciones de Cambridge

 

Cambridge University Press ha publicado los trabajos completos de F. Scott Fitzgerald en ediciones anotadas. La edición de Cambridge tiene 15 volúmenes.