INFORMACIÓN DE LA VISITA DEL MES DE OCTUBRE.

El Museu Frederic Marès es troba al centre de la ciutat de Barcelona, a la Plaça de Sant Iu, 5. Allotja la col·lecció donada a la ciutat per l'escultor Frederic Marès (Portbou 1893 - Barcelona 1991).

 

Història

La idea del museu va néixer el 1944 quan Marès va realitzar una exposició de gran part de la seva col·lecció a la seu de l'actual Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. La mostra incloïa diversos objectes com alguns llibres incunables o mostres d'escultures medievals. Marès va prometre llavors donar la seva col·lecció a la ciutat. En aquell moment, Frederic Marès tenia cinquanta-un anys. El 1946 es va inaugurar la primera seu del museu, instal·lat en un primer pis d'un edifici del carrer Comtes de Barcelona.

El museu va ser inaugurat de forma oficial el 1948, inicialment constava només de quatre sales i estava situat en una part de l'antic Palau Reial dels comtes de Barcelona, al cor del Barri Gòtic. Marès no va abandonar mai la seva passió pel col·leccionisme i l'edifici s'amplià amb noves sales fins al 1970, any en què el museu adquireix el seu volum actual.

A partir del moment en què el Museu ja no es pot engrandir més per manca d'espai, Marès inicia una política que podríem anomenar descentralitzadora. Fa donacions a altres museus o bé en crea de nous. Entre les donacions, cal considerar les que fa al Museu de l'Empordà de Figueres, el Museu d'Història de Sabadell i el Museo de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid. I, quant a la creació de nous centres museogràfics, s'ha d'esmentar el Museu Frederic Marès de Montblanc, el Museu d'Arenys de Mar i el Museu del Llibre Frederic Marès, a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona.

El 1997, s'elaborà des del mateix Museu un projecte museogràfic per adequar-lo a les necessitats del segle XXI. Les obres de la primera fase de remodelatge, que afectaren la planta baixa destinada a l'escultura i comportaren l'obertura d'una sala d'exposicions temporals fins aleshores inexistent, s'inauguraren l'abril del 1999. Durant la segona fase, finalitzada el 2001, es va remodelar la sala d'escultura en pedra situada a la planta soterrània. En la tercera fase d'aquest projecte museogràfic finalitzat l'any 2011, es remodelà la planta primera tot completant la presentació de les col·leccions d'escultura i els principals elements arquitectònics de connexió entre les diferents plantes del Museu.

Edifici

L'Ajuntament de Barcelona, recollint la voluntat de Marès, acordà crear el Museu i emplaçar-lo al Barri Gòtic. El 1946 se n'obria la primera sala i el 1948 s'inaugurava el centre oficialment. El Museu es disposà aprofitant una sèrie d'edificis que ocupaven una part dels espais del que havia estat el Palau Reial Major, seu dels comtes de Barcelona i reis de la corona catalanoaragonesa a l'època medieval. La restauració en clau medieval d'algunes de les dependències del nou centre museogràfic, coincidint amb les campanyes de rehabilitació del Barri Gòtic, dotaren les col·leccions d'un entorn particular. Actualment s'accedeix al Museu pel pati, el jardí de l'esmentat Palau Reial Major, des de la plaça de Sant Iu, al costat de la catedral. Un cop obert el Museu, Frederic Marès no abandona la passió per col·leccionar i continua adquirint peces que li permeten augmentar i arrodonir col·leccions ja exposades, o bé iniciar-ne de noves. Aquest fet, juntament amb les donacions de particulars o d'institucions públiques o privades, obliga a dur a terme diverses ampliacions de l'edifici. A les acaballes del 1948 va tenir lloc la inauguració oficial de quatre sales que ocupaven el primer edifici, al qual s'entrava pel carrer dels Comtes de Barcelona. Les obres d'ampliació i condicionament van continuar fins al 1970, any en què el Museu adquireix el volum arquitectònic actual.Durant les obres d'ampliació del museu es va recuperar part de la Muralla de Barcelona, en concret la Torre Diana.

El Verger

El verger del Palau Reial Major dels comtes de Barcelona és un pati ple de tarongers, envoltat de porxos, que durant el bon temps es converteix en un espai especialment agradable. Al bell mig hi raja un brollador, on el dia de Corpus se celebra la tradicional festa de "L'ou com balla". La instal·lació d'un servei de Wi-Fi (tecnologia sense fils) dóna als ciutadans accés a Internet de forma gratuïta. Durant el bon temps s'hi ofereix també el servei del Cafè d'estiu.

 Col·lecció

Escultura

Sala 15. Escultura

Frederic Marès va convertir l'escultura en alguna cosa més que la seva vocació artística. Al llarg de la seva vida va reunir un extensa col·lecció d'escultures, composta per obres que van des de l'època antiga fins a finals del segle XIX, en la que predomina la talla policromada.
En l'actualitat la col·lecció escultòrica es troba dividida en set àmbits museístics repartits entre les plantes baixa, primera i soterrània del Museu: Món antic (segles V aC-IV dC); Romànic (segles XI-XIII); Gòtic (segles XIII-XIV); Gótic (segle XV); Renaixement (segle XVI); Barroc (segles XVII-XVIII) i Segle XIX. Catalunya. La secció d'escultura es complementa amb altres col·leccions: pintura, teixit i indumentària, orfebreria i moble.

Món antic (segles V aC-IV dC)

La primera sala del museu està dedicada al món antic. Es poden veure diferents treballs escultòrics: retrats, torsos, escultures de cos sencer i un grup format per dues figures femenines o nimfes, així com el frontal d'un sarcòfag romà tarda, conegut amb el nom de Sarcòfag de Layos. Una sèrie de col·leccions diverses ens permeten apropar-nos a les cultures de la Mediterrània entre el segle V aC i el IV dC: exvots ibèrics de bronze, terracotes hel·lenístiques i romanes, lluernes o llànties d'oli, figuretes de divinitats i objectes d'ús domèstic de bronze i fragments d'aplics d'os decorats. Finalment, en el mateix àmbit s'exposen peces que cronològicament no corresponen a l'antiguitat, es tracta de rèpliques d'obres conegudes i models fets a l'estil clàssic, que seguint la tradició dels col·leccionistes privats des del Renaixement, s'exposen conjuntament amb les obres antigues.

Romànic (segles XI-XII)

L'art romànic s'exposa de les sales 2 a la 5 i és present tant en obres de talla com en treballs de pedra. La producció més coneguda i abundant dels tallers romànics és la imatgeria en fusta policromada, que se centra en dos temes iconogràfics: les marededéus i els crucifixs. De les primeres, la major part són obres de tallers locals i en destaquen un nodrit grup de catalanes. Dels crucifixs, es mostren obres procedents de Catalunya i Castella, de dimensions i funcions diverses. Dins l'escultura en pedra, pren importància l'escultura monumental vinculada a l'arquitectura, que en gran part s'exposa a la sala 12. L'obra més rellevant és el relleu de marbre Aparició de Jesús als seus deixebles al mar, obra cabdal del Mestre de Cabestany procedent de la portalada del monestir de Sant Pere de Rodes (Girona).

Gòtic (segles XIII-XIV)

La primera etapa del gòtic s'exhibeix de les sales 6 a la 13. L'escultura en talla millor representada al Museu és la vinculada a Castella i Lleó i La Rioja-Navarra, sobretot amb Marededéus que estilísticament mostren encara un caràcter retardari. Progressivament es van introduint fórmules gòtiques que s'aprecien en la manera de representar d'una manera més humanitzada, les marededéus, els crucifix i els calvaris. El museu conserva obres d'escultors catalans com Aloi de Montbrai, Jaume Cascalls o Pere Moragues. D'aquest mateix període destaquen dues tipologies escultòriques presents a la col·lecció: les marededéus d'alabastre i els retaules de pedra.

Gòtic (segle XV)

Les obres gòtiques del segle XV es concentren a les sales 14, 15 i 17. Del panorama artístic hispànic d'aquest moment s'exhibeixen escultures hispanoflamenques, l'estil propi arrelat a Castella a partir de la influència directa de l'art flamenc. Destaca també el nombrós grup d'escultures atribuïdes a Alejo de Vahía, mestre forà afincat a la Península, i al seu taller.

Els temes iconogràfics s'amplien amb imatges de culte isolades o que formaven part de retaules, a grups escultòrics, -com les pietats o les Santes Generacions-, i a bustos reliquiaris, la cronologia dels quals sobrepassa la pròpiament gòtica. Completen aquest àmbit un conjunt d'obres adscrites a les escoles estrangeres, com els relleus d'alabastre anglesos, o les obres importades d'Alemanya o els Països Baixos.

Renaixement (segle XVI)

Sala 22. Escultura 

L'escultura renaixentista, el període artístic més ben representat de la col·lecció, s'exposa des de la sala 18 a la 24. A banda d'unes primeres obres que es podrien definir com a goticorenaixentistes, s'exposen obres amb una nova estètica que arriba a la Península a través d'artistes italians o mestres espanyols formats a Itàlia, o obres importades d'aquell país. El Museu compta amb una bona representació dels principals centres hispànics del segle XVI i dels artistes més destacats: Burgos (Felipe Vigarny), Palència (Juan de Valmaseda, Manuel Álvarez), Lleó, Valladolid (Alonso Berruguete, Juan de Juni, Francisco Giralte, cercle de Gaspar Becerra, Esteban Jordán, Francisco Rincón), Toro (Juan de Montejo), La Rioja (Arnao de Brussel·les, Andrés de Araoz)i Navarra (Cercle de Juan de Beauves, cercle de Juan de Anchieta).

Barroc (segles XVII-XVIII)

L'escultura barroca del museu es concentra de la sala 25 a la 27. A l'inici del segle XVII l'escultura hispànica, i en particular els centres artístics de Castella i Lleó, evolucionen a partir de les propostes manieristes i romanistes cap al realisme barroc. A Valladolid, hi destaca un artista excepcional: Gregorio Fernández i a Toro dos escultors de gran nivell: Sebastián Ducete i Esteban de Rueda. Del nord peninsular s'exposa obra de Luis Fernández de la Vega (Astúries), Lope de Larrea (Àlaba) i Juan Vazcardo (Navarra). Andalusia ofereix un conjunt d'obres de gran qualitat, de les quals sobresurten les de Pedro de Mena, un dels escultors més prestigiosos a Espanya i Amèrica. El barroc del segle XVIII troba al llarg de la costa mediterrànea els centres de producció més actius, com Múrcia (Francisco Salzillo), Alacant i Catalunya.

Segle XIX. Catalunya

Frederic Marès, a l'hora de construir les col·leccions d'escultura vuitcenstista, se cenyí fonamentalment a Catalunya. A la sala 28 s'exposen, a mig camí entre els segles XVIII i XIX, imatges religioses de l'escultor i popular pessebrista Ramon Amadeu, juntament amb figures de pessebre napolitanes i catalanes. El neoclassicisme està ben representat amb obres dels escultors Damià Campeny i Antoni Solà. De mitjan segle XIX, s'exhibeixen models de terracota d'escultures públiques i monumentals, obra dels germans Venanci i Agapit Vallmitjana. Completa aquest àmbit una selecció de medallles commemoratives, fonamentalment franceses i catalanes.